El Tribunal Nacional ha descartat la possibilitat que la vigència continuada del conveni col·lectiu impedeixi convocar una vaga per influir en la negociació col·lectiva.
Sentència del Tribunal Superior Nacional del 4 de setembre de 2026
(SAN núm. 145/2026, cas núm. 137/2026).
La sentència examina si una vaga convocada per la CGT durant el procés de negociació del nou conveni col·lectiu de l'empresa s'hauria de classificar com a il·lícita per constituir una vaga novadora destinada a alterar acords prèviament assolits durant la negociació col·lectiva. L'empresa va argumentar que la vaga convocada per als dies 14 i 17 de febrer de 2026 infringia el deure de pau industrial que deriva tant del conveni col·lectiu vigent com d'un acord assolit uns dies abans al Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge (SIMA) amb els principals sindicats.
L'Audiència Nacional va desestimar la demanda íntegrament i va aprofitar l'ocasió per sistematitzar la doctrina jurídica sobre els anomenats «vagues novatoris». La Sala va assenyalar que l'article 11.c) del Reial Decret-Llei 17/1977 només prohibeix les vagues que tinguin per objectiu alterar els termes d'un conveni col·lectiu mentre aquest estigui vigent. No obstant això, aquesta limitació s'ha d'interpretar de manera restrictiva, ja que afecta un dret fonamental reconegut a l'article 28 de la Constitució espanyola.
Sobre aquesta base, el tribunal considera decisiu que el conveni col·lectiu aplicable s'hagués extingit formalment el desembre de 2024. Tot i que les seves disposicions normatives continuaven aplicant-se en virtut de la seva validesa prorrogada, l'extinció ja havia extingit les obligacions de pau industrial inherents al conveni. En conseqüència, l'existència d'un conveni sota l'ultraactivitat no va impedir l'exercici del dret a la vaga, ni va significar automàticament que la convocatòria de vaga constituís una novació.
La sentència recorda que la jurisprudència del Tribunal Suprem ha sostingut de manera constant que, un cop s'ha extingit el conveni, la possibilitat de convocar una vaga sorgeix immediatament, sense necessitat d'esperar que cessi l'aplicació dels efectes normatius de la validesa continuada. Altrament, els treballadors es veurien privats d'una de les eines més importants per defensar els seus interessos durant la negociació del nou marc de conveni col·lectiu.
L'empresa també va al·legar que la vaga tenia la intenció de soscavar l'acord assolit el 4 de febrer de 2026 a la SIMA entre la direcció i els sindicats CCOO i UGT. No obstant això, el Tribunal d'Apel·lació també va rebutjar aquest argument. Al seu parer, aquest acord no es pot considerar un veritable acord de finalització de vaga amb el mateix efecte jurídic que un conveni col·lectiu, ja que el seu propòsit era precisament evitar la convocatòria d'una vaga anunciada i no posar fi a una ja existent. A més, el Tribunal va emfatitzar que l'acord era clarament de naturalesa provisional. No va concloure del tot el procés de negociació col·lectiva; feia referència expressa a desenvolupaments posteriors i va deixar diverses qüestions rellevants sense resoldre, que van continuar sent objecte de negociació durant les setmanes següents. De fet, el text definitiu del conveni col·lectiu no es va tancar fins al març de 2026 i ni tan sols s'havia registrat ni publicat quan es va produir la vaga.
Sobre aquesta base, el Tribunal conclou que les negociacions encara estaven en curs quan es va convocar la vaga i que el sindicat convocant tenia ple dret a utilitzar la pressió col·lectiva com a mitjà per intentar influir en el resultat. L'objectiu no era alterar un conveni col·lectiu vigent ni soscavar un acord definitiu que ja s'hagués tancat, sinó intervenir en un procés de negociació que encara estava en curs.
La sentència és d'interès particular perquè reafirma que la validesa continuada del conveni col·lectiu no estén indefinidament l'obligació de pau industrial, i perquè confirma que el dret a la vaga continua plenament vigent durant la negociació col·lectiva un cop s'ha extingit el conveni col·lectiu anterior. La sentència reforça així una interpretació protectora del dret fonamental a la vaga i limita les circumstàncies en què una vaga es pot considerar il·lícita per constituir una novació.