Vacances: el Tribunal Suprem ratifica el conveni col·lectiu de l'empresa
El sindicat ELA va impugnar l'acord al·legant que introduïa criteris i restriccions no previstos en el conveni col·lectiu sectorial, argumentant que constituïa un canvi substancial en les condicions de treball i que, a més, alterava els termes del conveni col·lectiu sense seguir el procediment legalment requerit.
El Tribunal Suprem va desestimar l'apel·lació en la seva totalitat i va ratificar la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc. En primer lloc, va rebutjar l'al·legació que hi havia hagut un canvi substancial en les condicions laborals, ja que no s'havia demostrat quin sistema de planificació de vacances s'aplicava abans de l'acord impugnat.
La Sala assenyala que, per determinar si existeix un canvi substancial, és essencial comparar la situació abans i després del canvi; tanmateix, en aquest cas, no es va poder fer aquesta comparació per manca de proves suficients.
En segon lloc, el Tribunal va descartar la possibilitat que l'empresa hagués alterat il·lícitament les disposicions del conveni col·lectiu o que hagués d'haver recorregut al procediment de derogació del conveni col·lectiu previst a l'article 82.3 de l'Estatut dels Treballadors. La sentència emfatitza que el conveni col·lectiu estatal per a empreses de seguretat privada simplement estableix l'existència d'un torn de vacances rotatori i fa referència expressa a un acord entre l'empresa i els representants legals dels treballadors per especificar-ne la implementació i la planificació.
Sobre aquesta base, la Sala conclou que l'acord de vacances en qüestió no contradiu el conveni col·lectiu, sinó que desenvolupa aspectes que aquest havia deixat oberts a la negociació a nivell d'empresa, com ara els criteris per a l'assignació dels períodes de vacances, els sistemes de sorteig o l'organització dels torns. Per tant, considera legítim que l'empresa i el comitè d'empresa acordin normes més específiques que regulin el gaudi de les vacances, sempre que no contravinguin les disposicions existents del conveni col·lectiu.
La sentència és especialment interessant perquè reafirma que els convenis col·lectius d'empresa poden complementar i especificar qüestions que el conveni col·lectiu sectorial remet expressament a la negociació a un nivell inferior, sense que això impliqui necessàriament una modificació substancial de les condicions de treball o una inaplicació del conveni sectorial.
També subratlla la importància de documentar amb precisió les condicions preexistents quan es pretén impugnar una mesura de l'empresa per una alteració substancial de les condicions de treball.
