Invalidesa de les clàusules en els plans de bonificacions: límits al poder corporatiu
En la seva sentència de 17 de febrer de 2026 (STS 165/2026), el Tribunal Suprem examina la validesa de certes clàusules incloses en un pla de remuneració variable introduït per l'empresa en el context d'un conflicte col·lectiu.
La sentència aborda dues qüestions clau: (i) l'exclusió del pagament de bonificacions en cas de sancions disciplinàries greus o molt greus i (ii) el poder de l'empresari d'ajustar l'import de la bonificació a la seva discreció.
D'aquesta manera, ha confirmat la invalidesa de totes dues clàusules, establint un principi jurídic clar sobre els límits en el disseny d'esquemes d'incentius per part de les empreses. En primer lloc, rebutja la idea que l'acumulació o el pagament de la prima es pugui condicionar a l'absència de sancions disciplinàries quan l'empleat ja ha complert els objectius, ja que considera que això constitueix una sanció econòmica disfressada, prohibida per l'article 58.3 de l'Estatut dels Treballadors. L'empresa no pot imposar sancions addicionals no previstes en el règim disciplinari ni privar els treballadors de la remuneració ja meritada.
En segon lloc, s'anul·la també la clàusula que permet reduir la prima fins a +/- un 15 % –o fins i tot més– a discreció del responsable directe, al·legant que introdueix un marge de discrecionalitat incompatible amb els principis de transparència i predictibilitat de la remuneració. El Tribunal emfatitza que l'import de la remuneració variable no es pot deixar a la discrecionalitat unilateral de l'ocupador ni dependre de criteris indeterminats o no objectius.
La qüestió central rau a definir l'abast de la discrecionalitat directiva en el disseny dels incentius. La sentència reconeix aquest poder, però insisteix que s'ha d'exercir dins dels límits legals: el respecte pel sistema disciplinari, la prohibició de sancions econòmiques ocultes i el requisit de criteris clars, objectius i predefinits.
En conseqüència, un cop s'han assolit els objectius, s'estableix el dret a la prima i no pot veure's afectat per decisions empresarials posteriors o per condicions ambigües o discrecionals. A més, es reconeix el dret dels treballadors a rebre les diferències salarials que deriven de l'aplicació de les clàusules anul·lades.
En resum, aquesta sentència reforça la seguretat jurídica pel que fa a la remuneració variable, establint que els plans d'incentius no es poden utilitzar com a mitjà indirecte de sanció ni estar subjectes a decisions unilaterals sense transparència.
Article del Departament de Dret Laboral d'ECIJA Madrid.
