L'Alt Tribunal de Justícia d'Extremadura ratifica les sentències de compensació col·lectiva per vulneracions del dret al descans setmanal.
Sentència de l'Alt Tribunal de Justícia d'Extremadura, de data 31 de juliol de 2026 (STSJ núm. 541/2026, Apel·lació núm. 532/2026).
La sentència examina una pràctica empresarial que consistia a organitzar la setmana laboral de manera que el període de descans setmanal d'un dia i mig s'absorbia o se superposava amb el període mínim de descans diari, privant així els treballadors d'un descans setmanal real i efectiu. La controvèrsia feia referència a treballadors de diversos hospitals que finalment van acceptar l'obligació de rectificar aquesta organització del temps de treball.
El procediment d'apel·lació es va centrar exclusivament en l'ordre de reparació de danys imposada a les empreses. Les empreses van argumentar que una reclamació de reparació de danys no es podia tractar en procediments col·lectius i que, en qualsevol cas, la reparació de danys atorgada mancava de la individualització necessària.
La Sala va rebutjar ambdós arguments i va reiterar la jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem, segons la qual els procediments de conflicte col·lectiu poden utilitzar-se quan el conflicte sorgeix d'una pràctica empresarial uniforme que afecta un grup identificable de treballadors. El fet que la decisió col·lectiva tingui posteriorment efectes individuals no altera la naturalesa col·lectiva de la controvèrsia, sempre que hi hagi un interès comú i una conducta uniforme per part de l'ocupador, la legalitat de la qual s'ha de valorar.
Sobre aquesta base, el Tribunal considera que la reclamació de compensació era admissible, ja que els treballadors afectats estaven clarament identificats i la reclamació es basava en la mateixa conducta per part de l'ocupador: la privació repetida dels períodes de descans garantits per llei. La decisió emfatitza que l'objectiu no era concedir una indemnització separada a cada treballador en funció de les circumstàncies individuals, sinó atorgar una reparació per les conseqüències derivades d'una infracció comuna de les normes sobre els períodes de descans.
Pel que fa a la quantificació dels danys, la sentència ofereix una anàlisi especialment rellevant. El Tribunal Superior de Justícia fa referència a la jurisprudència recent del Tribunal Suprem, que permet l'ús dels criteris orientadors establerts a la Llei de delictes contra l'ordre social i sancions (LISOS) per determinar una indemnització raonable per danys no patrimonials en casos en què és especialment difícil aportar proves individualitzades i precises del perjudici patit.
La Sala considera provat que la privació continuada del descans setmanal causa un perjudici que va més enllà d'un simple defecte d'organització, afectant el descans, la salut i la vida personal i familiar dels treballadors. En aquest sentit, considera raonable concedir una indemnització global de 1.500 euros a cada persona afectada, una quantitat que se situa en el límit màxim del nivell mínim de sancions greus previstes a la LISOS.
En arribar a aquesta conclusió, el Tribunal té en compte tant la importància del dret vulnerat com certes circumstàncies atenuants, incloent-hi el fet que les empreses demandades van assumir la prestació del servei mentre ja s'estava duent a terme la pràctica irregular i que, a més, van acceptar la pretensió principal, reconeixent la necessitat d'ajustar la jornada laboral.
La decisió reforça així la protecció judicial contra les infraccions de la normativa sobre temps de treball per part dels empresaris i confirma que la infracció sistemàtica dels períodes de descans prevists per llei pot donar lloc no només a l'obligació de cessar la conducta infractora, sinó també a l'obligació de compensar els treballadors afectats pels danys causats.