El Tribunal Suprem reforça la transparència en els rebuts de salari

En la seva sentència del 24 de març de 2026, el Tribunal Suprem va desestimar el recurs presentat pel Grup Renfe i va confirmar íntegrament la sentència del Tribunal Superior Nacional, que havia ordenat a l'empresa millorar la claredat i el desglossament dels rebuts de salari emesos al seu personal. La controvèrsia prové d'un conflicte laboral col·lectiu presentat pel sindicat ALFERRO, que al·legava que, tot i que les nòmines incloïen els diversos components salarials, no permetien als empleats entendre correctament com es calculaven ni verificar l'exactitud de les quantitats pagades. L'Audiència Nacional va estimar la demanda i va dictaminar que l'empresa estava obligada a aclarir i desglossar els components salarials variables, els atrasos i altres pagaments, especificant les dates a què es refereixen i els dies realment pagats, així com a garantir la separació i la transparència adequades dels pagaments.

En resposta a aquesta sentència, Renfe va presentar un recurs d'apel·lació per qüestions de dret, al·legant, entre altres qüestions, una vulneració de l'article 29.1 de l'Estatut dels Treballadors (ET) i de la normativa que regula la plantilla oficial del full de salari. El Tribunal Suprem centra el debat en la interpretació de l'article 29.1 de l'Estatut dels Treballadors, i assenyala que l'obligació de l'ocupador no es limita a proporcionar un rebut de salari que llisti formalment els conceptes retributius, sinó que requereix que aquest document permeti una comprensió real i efectiva del salari.

En aquest sentit, la Sala va considerar que el model de nòmina utilitzat per l'empresa, tot i que era detallat pel que fa als conceptes, tenia deficiències importants des del punt de vista de la claredat, en particular:

• Els períodes de devengament per a determinats conceptes no s'indicaven adequadament, especialment en el cas dels endarreriments.
• No s'especificava si els imports corresponien a pagaments complets o parcials, en funció de circumstàncies com ara la incapacitat temporal, les vagues o les suspensions del contracte.
• En el cas dels complements vinculats a unitats de temps (dies o hores), no s'especificaven aquestes unitats, i el full de salari només n'indicava l'import.

Al parer del Tribunal, aquestes omissions impedeixen que el treballador conegui la base del càlcul salarial (temps, percentatges o criteris aplicats) i dificulten la comprovació de l'exactitud del pagament realitzat. La sentència subratlla que el requisit de claredat és un element essencial del rebut de salari i no es pot considerar que s'hagi complert quan obliga el treballador a realitzar operacions matemàtiques complexes o a reconstruir informació que l'empresa no ha proporcionat.

En aquest sentit, rebutja expressament la noció que la càrrega de comprovar i verificar les dades necessàries per verificar el seu salari es pugui traspassar al treballador, i subratlla que això vulnera el principi de transparència que ha de regir la relació laboral. A més, el Tribunal rebutja l'argument de l'empresa sobre una suposada vulneració del principi d'igualtat en exigir a Renfe un estàndard més elevat que a altres empreses, considerant que no es tracta d'imposar requisits addicionals, sinó d'aplicar correctament els requisits legals d'acord amb les circumstàncies del cas.

A més, la Sala especifica que no hi havia un acord vàlid amb els representants dels treballadors que permetés una desviació de la plantilla oficial de nòmina, ja que la participació de l'ocupador en el comitè mixt es va limitar a una mera explicació de la plantilla, sense cap registre de la seva aprovació formal.

En conseqüència, el Tribunal Suprem conclou que la sentència del tribunal inferior és conforme a dret i confirma l'obligació de l'ocupador d'incloure als rebuts de salari tota la informació necessària perquè el treballador pugui esbrinar i verificar, de manera directa i senzilla, l'origen, el càlcul i l'import de cada pagament salarial. La sentència desestima el recurs, declara ferma la sentència de l'Audiència Nacional i ordena la pèrdua del dipòsit consignat per al recurs, sense imposar costes.

Article del Departament de Dret Laboral d'ECIJA Madrid.