L'aigua invisible consumida per la IA qüestiona la transparència dels informes de sostenibilitat
El creixement exponencial de la intel·ligència artificial està cridant l'atenció sobre un impacte que fins ara havia passat en gran mesura desapercebut: la seva petjada hídrica. Tot i que és imperceptible per a l'usuari, cada interacció amb els sistemes d'IA implica un consum d'aigua vinculat a la refrigeració dels centres de dades, el veritable 'cor físic' d'aquesta tecnologia. Segons estimacions recents, una sola consulta pot requerir petites quantitats d'aigua, però el seu ús generalitzat —multiplicat per milions d'interaccions diàries— adquireix una escala significativa.
Les projeccions són clares: organitzacions internacionals com la UNESCO estimen que el consum d'aigua vinculat a la IA podria arribar entre 4,2 i 6,6 bilions de litres en els pròxims anys, fins i tot superant el consum anual d'alguns països. Tot això en un context de creixent escassetat d'aigua, especialment en regions com el sud d'Europa, on Espanya ja afronta alts nivells d'estrès hídric i un alt risc de desertificació.
En aquest context, la CNMV ha reiterat que les empreses han de declarar la seva petjada hídrica quan sigui rellevant, tenint en compte tant la intensitat de l'ús de la IA com els factors geogràfics i l'exposició al risc. Aquest canvi marca un punt d'inflexió: la sostenibilitat està deixant de centrar-se exclusivament en la petjada de carboni per incorporar progressivament l'impacte sobre l'aigua com una variable clau per a la gestió i el compliment normatiu.
Llegiu l'article complet aquí.
