Control de la inversió estrangera a Espanya el 2025

L'Informe sobre el Control de la Inversió Estrangera a Espanya 2025, publicat recentment per la Subdirecció General d'Inversió Estrangera (l'"Informe 2025"), confirma la consolidació del mecanisme de revisió d'Espanya com una eina clau per a la seguretat econòmica. En un context de tensions geopolítiques i comercials globals, Espanya s'ha posicionat com la segona destinació més gran d'Europa i la cinquena del món per a la inversió estrangera directa en projectes greenfield, segons dades de FDI Markets (Financial Times).

A continuació, es presenta un resum de les dades clau, els esdeveniments i les tendències de l'informe, així com les implicacions pràctiques per a inversors i assessors.

1. Dades clau i novetats de l'Informe 2025

El 2025, es van rebre un total de 196 sol·licituds d'autorització prèvia, la qual cosa representa un augment del 19 % en comparació amb el 2024 (167 sol·licituds).

La Junta d'Inversió Estrangera (JINVEX) es va reunir 17 vegades —quatre menys que el 2024— i va resoldre 186 sol·licituds (181 operacions noves i cinc pròrrogues). No es va denegar cap autorització.

Pel que fa al resultat de les 181 sol·licituds analitzades:

• 116 es van autoritzar incondicionalment (64 %), ja que no es van identificar riscos per a l'ordre públic, la seguretat o la salut.
• 51 van ser desestimades (28 %), ja que no estaven subjectes al règim de control.
• 14 autoritzades subjectes a compromisos de l'inversor (8 %), ja que s'hi van identificar riscos mitigables.
• 0 denegacions (0 %).

En resum, no es van identificar riscos en el 92 % de les sol·licituds d'inversió estrangera analitzades.

Origen de l'inversor final (2025): Estats Units (40 %), Regne Unit (14 %), Emirats Àrabs Units (14 %), Xina (6 %), Canadà (3 %), Japó (3 %), Aràbia Saudita (3 %), Austràlia (2 %) i Singapur (2 %). Les transaccions amb inversors dels EUA van créixer un 35 % en comparació amb el 2024. També és remarcable l'augment de la inversió dels Emirats Àrabs Units, el Canadà i l'Aràbia Saudita.

Sectors que reben inversió (2025): Tecnologies de la Informació i la Comunicació (17 %), Indústria (15 %), Automoció i Aeri (11 %), Serveis Professionals (10 %), Energia, Mineria i Combustibles (9 %), Sanitat (8 %), Transport i Logística (4 %), Sector financer (4 %), Telecomunicacions (4 %) i Farmacèutics i Químics (1 %). Cal destacar especialment el descens del sector energètic, que va passar del 20,8 % el 2024 al 9 % el 2025.

Motius de control (art. 7 bis): el 42 % de les transaccions autoritzades es van basar en el fet que l'empresa adquirida posseïa tecnologies crítiques; el 22 %, en el seu subministrament d'inputs essencials; i el 19 %, en el seu accés a informació sensible.

Consultes voluntàries: les consultes voluntàries vinculants van disminuir fins a 36 (un 28 % menys que el 2024, quan se'n van rebre 50), la qual cosa reflecteix una major maduresa del sistema i una millor comprensió de la normativa per part dels inversors i els assessors.

Mecanisme de cooperació: Espanya s'ha consolidat com el país més actiu en el mecanisme de cooperació de la UE, representant el 23 % de les operacions compartides (668 operacions el 2025, un augment del 40 % respecte al 2024).

Canvi institucional: la Subdirecció General d'Inversió Estrangera s'ha integrat a la nova Direcció General de Política Comercial i Seguretat Econòmica, agrupant totes les eines de seguretat econòmica en un únic organisme.

2. Comparació de xifres de 2024 vs. 2025: principals diferències

La taula següent resumeix les xifres clau relatives al procediment d'autorització, comparant els dos exercicis financers:

Pel que fa als sectors, la principal diferència és la major protagonisme de les TIC el 2025 (17 %) en comparació amb el sector energètic, que va liderar el 2024 (20,8 %) i cau al 9 % el 2025.

Pel que fa a l'origen dels inversors, els Emirats Àrabs Units han duplicat la seva quota (del 6,7 % el 2024 al 14 % el 2025), mentre que la Xina ha passat del 8,7 % al 6 %.

Pel que fa a l'eficiència del procediment, els terminis mitjans de resolució van passar de 84 dies naturals el 2023 a 72 el 2024 (65 dies per a la majoria dels casos), i el mecanisme ha continuat millorant la seva eficiència el 2025, tot i que l'Informe encara no ha publicat la xifra específica del termini mitjà per a aquest any.

3. Tendències i missatges clau

Una anàlisi conjunta dels informes recents de la Direcció General d'Inversió Estrangera permet identificar les tendències i missatges clau següents en relació amb el control de la inversió estrangera directa a Espanya:

• Un mecanisme cada cop més previsible i proporcionat: el 92 % de les transaccions es resolen sense que s'hi identifiquin riscos i no hi ha hagut cap denegació el 2025. Les mesures de mitigació guanyen rellevància, tot i que sovint hi ha acord sobre el seu abast i la seva intensitat.
• Creixement sostingut del volum de transaccions: les sol·licituds d'autorització han augmentat de 83 (2022) a 130 (2023), 167 (2024) i 196 (2025), la qual cosa reflecteix una expansió contínua de l'àmbit d'aplicació del mecanisme.
• Major predictibilitat i maduresa del sistema: la disminució de les consultes voluntàries (de 174 el 2022 a 36 el 2025) demostra que els inversors i els assessors es familiaritzen cada cop més amb els criteris del mecanisme, la qual cosa els permet extrapolar de les decisions anteriors.
• Predominança dels EUA com a inversor final: els Estats Units representen de manera constant al voltant del 40 % de les transaccions, la qual cosa confirma Espanya com la destinació preferida per a la inversió nord-americana a Europa.
• Diversificació de les fonts d'inversió: hi ha una presència creixent d'inversors de l'Orient Mitjà (EAU, Aràbia Saudita), en comparació amb una relativa estabilització a la Xina i al Regne Unit.
• Focalització en la tecnologia i la sobirania de les dades: les tecnologies crítiques consoliden la seva posició com a principal motiu per estar subjectes a control (42 %), i la protecció de l'accés a la informació sensible emergeix amb força (19 %, en augment).
• Harmonització europea en curs: l'acord polític sobre el nou Reglament de la UE preveu una convergència reguladora que afectarà tots els Estats membres, inclosa l'obligació de fer un control de les inversions intracomunitàries quan el beneficiari efectiu sigui d'un tercer país. Espanya, com a país pioner i avançat, està ben posicionada per fer front a aquest canvi legislatiu.

Nota informativa del grup de pràctica de Dret de la Competència, Inversió Estrangera i UE