CJUE, assumpte C-440/23, sobre els passos fronterers

Actuacions davant del tribunal maltès

El cas prové d'una disputa que involucra un jugador resident a Alemanya que, entre el 5 de juny de 2019 i el 12 de juliol de 2021, va jugar a màquines escurabutxaques en línia i va fer apostes sobre els resultats dels sorteigs de loteria a través de dos operadors de joc establerts a Malta i amb llicència de la Malta Gaming Authority. Tots dos operadors tenien com a objectiu el mercat alemany.

En aquell moment, la legislació alemanya prohibia la prestació de serveis de joc en línia d'aquest tipus sense una llicència nacional, mentre que els operadors en qüestió només tenien llicències malteses. Havent patit pèrdues econòmiques, el jugador va presentar una demanda civil davant dels tribunals alemanys per reclamar el reemborsament de les quantitats perdudes, argumentant que el contracte de joc subjacent era nul d'acord amb la legislació alemanya.

Mentre estaven pendents aquests procediments, el jugador va cedir el seu dret a reclamar a un tercer, que posteriorment va interposar una demanda a Malta contra els dos operadors per recuperar les mateixes pèrdues. En el context d'aquests procediments, el tribunal maltès va decidir suspendre el procediment i plantejar diverses qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia.

Les qüestions plantejades

El cas il·lustra, un cop més, la tensió entre el marc del mercat interior i la àmplia discrecionalitat que conserven els Estats membres en l'àmbit dels jocs d'atzar. En un àmbit que continua sent en gran part desharmonitzat a escala de la UE, i en el qual les consideracions de protecció del consumidor, l'orden públic i l'ordre social continuen tenint un paper central, la sentència ofereix més orientació sobre fins a quin punt un Estat membre pot restringir o prohibir certes formes de joc en línia, fins i tot quan l'operador té una llicència legal en un altre Estat membre.

La sentència també és significativa des de la perspectiva del dret privat. Aborda si l'article 56 de la TFUE impedeix l'aplicació de normes nacionals en virtut de les quals un consumidor pot invocar la nul·litat d'un contracte de joc i reclamar la restitució de les pèrdues patides en un acord de joc en línia que estava prohibit a l'Estat membre del consumidor. La sentència té, per tant, una importància pràctica no només per a qüestions d'accés al mercat, sinó també per a les conseqüències civils que poden derivar-se quan els operadors ofereixen serveis en jurisdiccions on aquests serveis no estan permesos.

La sol·licitud de decisió prejudicial va ser formulada per la Primera Sala del Tribunal Civil de Malta, que va demanar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea («TJUE» o«el Tribunal») que dictaminés, en essència, sobre les qüestions següents:

• Si una prohibició general als jocs de tragaperras en línia a l'Estat membre del consumidor, justificada per objectius de protecció del consumidor i de salvaguarda de l'ordre social mitjançant la canalització de l'aposta cap a sistemes supervisats, és compatible amb la llibertat de prestació de serveis quan:

1. l'operador té una llicència vàlida expedida en un altre Estat membre per a la prestació d'aquests serveis;
2. l'Estat membre del consumidor permet activitats de joc comparables quan s'ofereixen presencialment en lloc de línia; i
3. l'Estat membre del consumidor permet certes formes de joc en línia, com ara les apostes esportives, mentre que prohibeix els jocs de tragaperras en línia o els productes relacionats amb la loteria.

• Si els principis que regeixen la llibertat de prestació de serveis impedeixen les conseqüències jurídiques derivades d'una prohibició d'aquest tipus, inclosa, entre d'altres, la nul·litat del contracte de joc i la possibilitat de presentar reclamacions civils de recuperació, malgrat la posterior introducció d'un règim de llicències per part de l'Estat membre en qüestió.

Consideracions del TJUE i implicacions per a l'operador de jocs d'atzar

En resposta a la sol·licitud formulada per la Primera Sala del Tribunal Civil de Malta, el TJUE va procedir a respondre les qüestions plantejades.

Pel que fa a la primera qüestió, el Tribunal va sostenir que els Estats membres tenen un ampli marge d'apreciació per regular el joc dins de la seva jurisdicció, en contrast amb els límits imposats en altres àmbits. El Tribunal considera que les implicacions de la regulació del joc són més profundes i àmplies, a causa dels aspectes morals, culturals i socials del joc, i de com aquests aspectes afecten l'ordre públic i l'ordre social.

El TJUE afirma que la legislació destinada a controlar el joc en línia per combatre els mercats paral·lels i canalitzar la prestació de serveis cap a canals regulats és legítima, ja que els riscos que suposa el mercat del joc en línia són importants i superiors als associats al joc en establiments físics. Per tant, el Tribunal sentència que el dret de la UE no pot impedir la legislació nacional que prohibeixi les màquines escurabutxaques i els jocs de casino en línia quan aquesta legislació té per objectiu salvaguardar l'interès públic i l'ordre social.

A la llum d'aquestes conclusions, el TJUE es pronuncia en conseqüència sobre la segona qüestió. El Tribunal de Justícia declara que, atès que les lleis que prohibeixen específicament el joc en línia no queden excloses del seu àmbit d'aplicació, els consumidors poden invocar les seves pròpies lleis nacionals i les conseqüències i mesures legals corresponents d'acord amb el Reglament de Roma I. A més, el Tribunal reitera que els Estats membres són lliures d'introduir canvis en les regulacions nacionals sense perjudici dels efectes de les normes anteriors.

Des d'una perspectiva sistèmica, aquest aspecte de la sentència és especialment rellevant. Quan l'aplicació directa contra un operador il·legal, especialment aquells establerts en paradisos fiscals, pot resultar complexa o ineficaç, el reconeixement de les mesures civils en favor dels consumidors funciona com un mecanisme d'aplicació indirecta però potent. En permetre que els jugadors reclamïn les pèrdues patides en apostes il·legals, els sistemes jurídics nacionals incorporen efectivament els mateixos consumidors com a actors en l'esforç més ampli de dissuadir i desincentivar els mercats d'apostes il·legals.

En la pràctica, això implica que la legislació europea no pot impedir l'aplicabilitat de la legislació nacional i els seus efectes, la qual cosa significa que els consumidors poden presentar reclamacions basades en la legislació nacional del seu estat membre i buscar-hi mesures reparadores. Concretament, el TJUE estableix que no hi ha cap impediment per a la nul·litat dels contractes que incompleixen la llei nacional, ni cap impediment per a les reclamacions que busquen la restitució dels efectes d'un contracte d'aquest tipus.

Des d'una perspectiva pràctica i de compliment normatiu, la sentència deixa clar que els operadors que ofereixen serveis transfronterers han de verificar, jurisdicció per jurisdicció, si els productes de joc rellevants es poden oferir legalment al mercat de destinació i implementar controls eficaços per evitar l'accés des de jurisdiccions prohibides. Quan els operadors accepten jugadors d'Estats membres en els quals l'activitat de joc en línia pertinent està prohibida, poden enfrontar-se no només a una exposició reguladora, sinó també a reclamacions civils basades en la nul·litat del contracte subjacent i la recuperació de les pèrdues. La sentència confirma, per tant, que, a més de l'aplicació pública, la litigació privada constitueix un risc legal significatiu per als operadors actius en mercats legalment fragmentats.

Informe elaborat pel Departament TMT i Jocs d'Azard d'ECIJA Barcelona.