Així és com es protegeixen les col·leccions de roba especials de les celebritats.
L'aparició de Bad Bunny a l'escenari de la Super Bowl i, més recentment, a la seva gira mundial, vestint peces de la seva col·laboració amb Inditex —anomenada «Benito Antonio»— va destacar que la moda i la música ja no són mons paral·lels, sinó indústries que es beneficien mútuament de l'impacte global de l'altra. El que va començar com a senzilles col·leccions càpsula s'ha convertit ara en una tendència imparable.
Tanmateix, darrere d'aquests llançaments, com es poden protegir legalment tant els músics com les marques de moda? Per a Juan Carlos Guerrero, soci especialitzat en Propietat Intel·lectual (PI) i Tecnologia, Mitjans i Telecomunicacions (TMT) a ECIJA, l'èxit no depèn només del disseny, sinó també de les mesures de protecció preventiva: «És important entendre els elements preexistents tant del col·laborador com de la marca, per saber quins resultats es derivaran de la combinació d'aquests drets i com s'explotaran aquests resultats», assenyala.
Guerrero identifica tres elements clau en aquest tipus de col·laboració: els drets d'imatge, que regulen com s'utilitza l'aparença física, el nom o la signatura de l'artista; la propietat industrial, vinculada a les marques registrades; i la propietat intel·lectual, associada als drets d'autor sobre creacions i dissenys. És habitual que el resultat el registri una de les parts, sense perjudici que ambdues parts obtinguin drets durant la col·laboració. Un cop finalitzada la col·laboració, hi ha diverses possibilitats: la propietat pot continuar sent de l'artista; la marca pot acordar que no pugui ser utilitzada per cap de les parts; o pot haver-hi el que s'anomena un "període de liquidació", que permet a l'empresa vendre les existències restants de la col·lecció durant un temps limitat.
L'exclusivitat amb una marca és una altra qüestió sensible, ja que els artistes no solen limitar les seves col·laboracions a una sola marca. Per evitar disputes derivades de col·leccions similars a les d'altres marques, Guerrero emfatitza la importància de pactar clarament els acords d'indemnització i responsabilitat per a qualsevol possible infracció de drets, així com d'especificar la durada de l'exclusivitat i els productes als quals s'aplica. També és habitual en aquestes col·laboracions incorporar elements preexistents de l'artista –com ara lletres de cançons, melodies o símbols recognoscibles– sempre que s'hagi obtingut l'autorització de l'autor.
Els contractes normalment s'elaboren en diverses fases: primer, un document de termes on s'estableixen les condicions generals (durada, nombre de peces, la participació de l'artista, les activitats promocionals, la llei aplicable i la jurisdicció), seguit d'un acord més complet («long-form») que detalla el calendari, els preus, les quantitats, els descomptes potencials i què passa si la col·lecció té més èxit del previst. També incorporen mecanismes de governança i de resolució de conflictes per evitar bloquejos, ja que retardar el llançament d'una col·lecció vinculada a un àlbum o una gira pot suposar perdre la finestra comercial i incórrer en costos en termes de temps i recursos.
Tal com explica Guerrero, la compensació econòmica combina un component fix amb un component variable vinculat a les vendes, adaptat a cada artista. Els contractes també regulen les obligacions de l'artista, com ara les publicacions a les xarxes socials o l'assistència a esdeveniments, amb l'objectiu de «generar el màxim impacte possible».
Llegiu l'article complet aquí