Sentència del Tribunal Suprem, Sala Tercera, Contenciós-Administratiu núm. 50/2026, de 26 de gener, rec. 20/2023
La Sentència del Tribunal Suprem núm. 50/2026, de 26 de gener, resol el recurs d'apel·lació interposat per Adasa Sistemas, S.A.U. contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 28 de setembre de 2022. El nucli del debat se centra a determinar quina autoritat administrativa té competència per acordar i especificar la prohibició de contractar quan hi ha una sanció definitiva per distorsió de la competència.
1. Antecedents
L'Autoritat Catalana de la Competència va declarar l'existència d'una infracció única i continuada que consistia en acords col·lusoris per repartir-se el mercat en diversos contractes públics relacionats amb radars i estacions meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya. Com a resultat, va imposar una sanció econòmica a Adasa i una prohibició de contractar durant 18 mesos, limitada a certs contractes de l'SMC. L'Alta Inspecció de Justícia de Catalunya va reduir la multa a 140.067 €, però va mantenir la prohibició de contractar.
2. Assumpte d'interès per a cassació
El Tribunal Suprem considera que hi ha un interès objectiu a aclarir la jurisprudència relativa a la prohibició de contractar en l'àmbit del dret de la competència i, específicament, a determinar, des de la perspectiva de l'article 53 de la Llei de defensa de la competència i de l'article 72.2 de la Llei de contractes del sector públic, quina autoritat administrativa és competent per imposar i definir aquesta prohibició.
3. Doctrina del Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem declara que la prohibició de contractar prevista a l'article 71.1b de la LCSP no és una sanció autònoma, sinó una conseqüència ex lege derivada de la imposició definitiva d'una sanció per distorsió de la competència. L'Alta Inspecció afirma que l'article 72 de la LCSP estableix un sistema de dos nivells: com a regla general, l'autoritat administrativa que imposa la sanció pot resoldre sobre l'abast i la durada de la prohibició en la mateixa resolució sancionadora; només de manera subsidiària, quan no existeixi una resolució d'aquest tipus, s'aplica el procediment específic atribuït al Ministeri de Finances.
La sentència considera que aquest règim és compatible amb la Directiva 2014/24/UE i amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la mesura que preserva la facultat de l'autoritat contractant d'avaluar la prohibició de contractar en cada procediment específic, sense atribuir a l'autoritat de competència una facultat exclusiva d'exclusió automàtica.
4. Aspecte d'interès per a les empreses que contracten amb el sector públic
La Sentència del Tribunal Suprem núm. 50/2026 consolida la doctrina segons la qual tant les autoritats de competència estatals com les regionals estan facultades per determinar en les seves pròpies resolucions sancionadores l'abast i la durada de la prohibició de contractar a causa de la distorsió de la competència, i el procediment previst a l'article 72.3 de la LCSP continua sent un mecanisme subsidiari. La sentència reforça la seguretat jurídica i la coherència entre el dret de la competència i la contractació pública.
Aquesta possibilitat pot portar a una declaració d'un nombre més gran de prohibicions de contractar, ja que les autoritats de competència ara tenen la seva pròpia jurisdicció en aquesta matèria, sense necessitat de remetre el cas a un altre òrgan administratiu per a la seva tramitació.
Nota informativa redactada per Jorge González, soci de Dret Públic i Regulatori a ECIJA Madrid.
