Reial Decret 723/2026: noves obligacions de transparència algorítmica en les relacions laborals
Reial Decret 723/2026, que entra en vigor el 5 d'octubre de 2026, implementa l'article 8.5 de l'Estatut dels Treballadors i substitueix el Reial Decret 1659/1998. El seu objectiu és actualitzar la informació que l'ocupador ha de proporcionar per escrit a cada treballador sobre els elements essencials de la seva relació laboral, completant així parcialment la transposició de la Directiva (UE) 2019/1152.
1. Contingut de la nova obligació d'informació
L'ocupador ha d'informar per escrit cada treballador dels elements essencials de la seva relació laboral, ja sigui en el contracte mateix o mitjançant documents complementaris. En particular, l'article 3.2.k) del Reial Decret exigeix que es proporcioni informació sobre l'existència de sistemes de presa de decisions algorítmica o automatitzada i, quan s'utilitzin per determinar, establir, variar o modificar les condicions laborals, sobre les seves directrius, criteris i regles de funcionament principals.
Aquesta obligació cobreix les decisions relatives a la durada i l'organització de la jornada laboral, l'assignació de tasques, els salaris, la progressió professional, el lloc de treball i la finalització del contracte, entre d'altres. Com que és una llista oberta («com ara»), es pot estendre a altres decisions que tinguin un impacte equivalent en les condicions laborals.
En particular, la llista establerta a l'article 3.2.k) pot estendre's a l'avaluació del rendiment, l'assignació de torns, la mesura de la productivitat, la determinació d'incentius variables o qualsevol altra decisió que tingui un impacte equivalent en les condicions de treball.
El concepte de sistema algorítmic o automatitzat al Reial Decret és més ampli que el d'un sistema d'intel·ligència artificial; per tant, pot incloure eines d'optimització de torns, sistemes de puntuació o fórmules automatitzades d'assignació de tasques. Tampoc cal que el sistema prengui la decisió final: s'inclouen també les eines que donen suport, recomanen o condicionen una decisió humana quan tenen una influència significativa en les condicions de treball.
2. Relació amb el RGPD
El RGPD s'aplica quan el sistema implica el tractament de dades personals, no només perquè s'utilitzi un algorisme. En aquests casos, l'empresa ha de complir tant les obligacions de protecció de dades com les establertes al Reial Decret. Els articles 13 i 14 del RGPD exigeixen que es proporcioni informació sobre el tractament i, si s'escau, sobre l'existència de decisions automatitzades, la seva lògica i les seves possibles conseqüències.
I. Dret d'accés
L'article 15.1.h) del RGPD permet als empleats sol·licitar informació sobre determinades decisions automatitzades, inclòs el perfilatge, així com sobre la lògica aplicada i les seves conseqüències previstes. Aquest dret no substitueix l'obligació establerta pel Reial Decret: mentre que l'article 15 requereix una sol·licitud i es limita al tractament de dades personals, l'article 3.2.k) del Reial Decret obliga l'empresa a proporcionar informació d'ofici, com a part de la informació inicial sobre la relació laboral.
II. Decisions exclusivament automatitzades
L'article 22 del RGPD s'aplica quan una decisió es basa únicament en el tractament automatitzat i produeix efectes jurídics o afecta significativament l'interessat, en aquest cas s'han de respectar les garanties pertinents (intervenció humana, la possibilitat d'expressar el punt de vista i el dret a impugnar la decisió). Fins i tot quan hi ha una intervenció humana real i no s'aplica l'article 22, l'empresa pot estar obligada a proporcionar informació d'acord amb el Reial Decret si el sistema participa en decisions sobre les condicions laborals. Si la supervisió humana és merament formal, poden aplicar-se simultàniament ambdues normatives.
III. Avaluació d'impacte
L'empresa ha de considerar la realització d'una avaluació d'impacte quan el tractament sigui susceptible de comportar un alt risc (avaluació sistemàtica, seguiment o presa de decisions automatitzada amb efectes significatius). No obstant això, el fet que un sistema estigui inclòs a l'article 3.2.k del Reial Decret no n'exigeix automàticament una avaluació d'aquest tipus: caldrà analitzar les característiques, la finalitat i els riscos específics del tractament en cada cas particular.
IV. Intervenció humana significativa
Des d'una perspectiva laboral, cal destacar que la intervenció humana requerida per l'article 22 del RGPD ha de ser significativa: realitzada per una persona amb la competència i l'autoritat sobre la decisió que avaluï tota la informació disponible. Si la intervenció es limita a validar automàticament el resultat de l'algorisme, el procés es considera una decisió totalment automatitzada. Aquesta avaluació s'ha de dur a terme en cada fase del procés i no només en relació amb la decisió final (per exemple, en els processos de selecció, el cribratge inicial automatitzat constitueix una decisió autònoma encara que la decisió de contractació la prengui una persona).
3. Relació amb el Reglament d'Intel·ligència Artificial
El Reglament d'IA només regula els sistemes que posseeixen un cert grau d'autonomia i capacitat inferencial, i no tots aquests es classifiquen com d'alt risc. En l'àmbit laboral, el Reglament d'IA imposa tres obligacions d'informació específiques, totes limitades als sistemes d'IA d'alt risc. El Reial Decret, en canvi, té un abast més ampli: també cobreix les eines algorítmiques o automatitzades que no són sistemes d'IA.
I. Informació prèvia en el lloc de treball (art. 26.7)
Abans d'utilitzar un sistema d'IA d'alt risc en el lloc de treball, l'ocupador ha d'informar els representants legals i els treballadors afectats. A diferència del Reial Decret, aquesta obligació s'aplica només als sistemes d'IA d'alt risc i no requereix detalls de les directrius, els criteris o les regles de funcionament.
II. Informació a les persones afectades per una decisió (art. 26.11)
Quan un sistema d'IA d'alt risc inclòs a l'annex III prengui decisions o ajudi a prendre-les que afectin persones físiques, l'ocupador ha d'informar-les que estan subjectes al sistema. Aquesta obligació no es limita al lloc de treball.
III. Dret a una explicació individual (art. 86)
Una persona afectada per una decisió en la qual s'ha utilitzat un sistema d'IA d'alt risc pot sol·licitar una explicació clara i comprensible d'aquesta decisió específica. Aquest és un dret específic i reactiu, diferent de l'obligació general i preventiva que estableix el Reial Decret de proporcionar informació sobre l'existència del sistema i les seves regles de funcionament.
En l'àmbit laboral, aquest dret és especialment rellevant en els processos de selecció de personal en què es rebutja un candidat, en les decisions sobre la finalització d'un contracte o en qualsevol altra decisió amb conseqüències significatives per al treballador. Pot donar lloc a reclamacions individuals complementàries a les garanties col·lectives establertes a l'article 64.4.d) de l'Estatut dels Treballadors.
4. Relació amb l'Estatut dels Treballadors
L'article 64.4.d) de l'Estatut dels Treballadors reconeix el dret dels representants legals a ser informats dels paràmetres, les normes i les instruccions dels algorismes o sistemes d'IA que afectin les condicions laborals, l'accés a l'ocupació o la permanència en el lloc de treball. És, per tant, un dret col·lectiu a la informació.
El Reial Decret 723/2026 introdueix una obligació addicional de caràcter individual, en exigir que cada treballador rebi per escrit la informació pertinent sobre aquests sistemes. Ambdues obligacions són complementàries: informar els representants legals no substitueix la informació individual, ni viceversa.
La jurisprudència recent ha reforçat significativament l'abast del dret col·lectiu a la informació algorítmica. La sentència del Tribunal Superior Nacional del 4 de juliol de 2025 (cas núm. 182/2025) va dictaminar que la negativa d'un empresari a proporcionar informació sobre els paràmetres i les regles de l'algorisme utilitzat per assignar torns i dies lliures vulnera la llibertat sindical, i per tant s'estén l'obligació de proporcionar informació als representants sindicals també (Article 10.3.1 de la LOLS) i ordenant a l'empresa que pagui una indemnització de 6.250 euros.
Aquesta sentència és especialment significativa perquè confirma que la manca de transparència d'una empresa no es pot justificar alegant que l'eina ja era coneguda o que no era IA tècnicament: la simple utilització d'un sistema algorítmic que afecta les condicions laborals és suficient per activar l'obligació de proporcionar informació.
Continueu llegint la Nota informativa.