Lobbying i compliment normatiu: nous riscos i controls en les relacions de les empreses amb el sector públic
El Reial Decret Llei 21/2026, vigent des del 27 d'agost de 2026, té com a objectiu aportar més transparència, integritat i traçabilitat a les relacions entre els grups d'interès i els titulars de càrrecs públics dins l'Administració General de l'Estat i el seu sector públic institucional.
Es basa en una definició àmplia de «grup d'interès» (persones físiques, persones jurídiques i grups que influeixen en les polítiques públiques, la normativa o les decisions administratives) i estableix un Registre públic i obligatori de Grups d'Interès a escala estatal, gestionat pel Consell per a la Transparència i la Bona Governança, que registra la identitat dels grups, els seus representants, les àrees d'interès, el finançament i les activitats de lobby.
La legislació també preveu la transparència respecte a aquells que han col·laborat amb grups d'interès i han exercit càrrecs públics en els darrers cinc anys (puerta giratòria), estableix principis de conducta (identificació precisa, prohibició de regals o beneficis que comprometin la imparcialitat) i un règim específic per a infraccions i sancions, sense perjudici de qualsevol responsabilitat penal.
A més de determinar quines empreses s'han d'inscriure al Registre, la normativa exigeix una revisió dels mapes de risc penal (suborn, tràfic d'influències), identificant quines àrees – no només Relacions Institucionals, sinó també vendes, adquisicions, gestió o desenvolupament de negoci – i quines terceres parts (consultors, associacions, intermediaris) poden generar exposició.
L'article identifica les àrees següents com a clau de control: la traçabilitat de les interaccions amb funcionaris públics (qui, amb qui, quan i amb quina finalitat); polítiques clares sobre regals, invitacions i hospitalitat; la gestió dels conflictes d'interessos i la porta giratòria; i la diligència deguda, les clàusules contractuals i la supervisió de tercers i intermediaris que actuen en nom de l'empresa.
Conclou que el lobbisme no és en si mateix indegut; més aviat, el problema sorgeix quan la influència deixa d'exercir-se de manera transparent. En conseqüència, el paper de la funció de compliment normatiu no és impedir el diàleg amb l'administració pública, sinó garantir que es dugui a terme d'acord amb normes clares i controls verificables.