L'Alt Tribunal de Justícia del País Basc ha ratificat l'acomiadament d'un treballador que estava de baixa temporal per malaltia per haver participat en una ruta de bicicleta de muntanya, considerat incompatible amb el seu procés de recuperació.
Sentència de l'Alt Tribunal de Justícia del País Basc del 21 de juliol de 2026
(STSJ núm. 1877/2026, cas núm. 1654/2026).
La sentència examina l'acomiadament disciplinari d'un empleat i representant legal dels treballadors que estava de baixa temporal per epicondilitis al colze dret. Mentre estava de baixa per malaltia, l'empresa es va assabentar que feia rutes amb bicicleta de muntanya, un fet que va ser verificat per un informe de detectius privats i que va portar a l'inici d'un procediment disciplinari i al seu posterior acomiadament per incompliment de la bona fe contractual.
En primer lloc, la Sala va examinar l'al·legació de nul·litat plantejada pel treballador, que argumentava que l'acomiadament constituïa una represàlia derivada del seu paper com a representant sindical i de les reclamacions que havia interposat contra l'empresa, inclosa una sol·licitud de reconeixement de lesió laboral en relació amb el seu període d'incapacitat temporal. No obstant això, el Tribunal conclou que no hi ha proves suficients d'una vulneració de la garantia d'indemnitat o de la llibertat sindical. Al parer de la Sala, les accions representatives citades no tenien un vincle temporal i causal prou rellevant amb la decisió de l'empresa; a més, l'empresa havia demostrat l'existència de motius objectius que justificaven la investigació i la posterior mesura disciplinària.
Pel que fa a l'anàlisi de fons, el Tribunal recorda la jurisprudència consolidada segons la qual dur a terme activitats durant la baixa per incapacitat temporal no constitueix per si mateix una conducta que justifiqui una sanció disciplinària. La rellevància disciplinària només sorgeix quan l'activitat realitzada revela una capacitat de treball incompatible amb la baixa per malaltia o quan és probable que obstaculitzi, retardi o frustre el procés de recuperació del treballador.
La sentència atorga una importància particular als fets establerts mitjançant les proves aportades per investigadors privats. En tres ocasions, el treballador va fer sortides amb bicicleta de muntanya d'aproximadament 45 quilòmetres, incloent-hi l'ascensió a un coll de muntanya que requeria un cert nivell d'esforç físic. Aquestes activitats van tenir lloc mentre encara estava rebent tractament de rehabilitació per a un dolor persistent i en un moment en què els informes mèdics havien previst un període de baixa temporal a llarg termini.
L'informe emès per la Clínica Forense durant el procediment judicial és de particular importància. Aquest informe va concloure que el ciclisme de muntanya implica un ús intens i continu dels membres superiors, caracteritzat per una presa prolongada, l'absorció de vibracions, impactes repetits i l'estrès mecànic al colze i alavantbraç. Segons els especialistes, aquest tipus d'activitat està generalment contraindicada durant les fases actives de l'epicondilitis, precisament pel risc d'agreujar els símptomes i de retardar la recuperació funcional.
Sobre la base d'aquestes conclusions mèdiques, la Sala rebutja l'argument del treballador sobre l'absència d'una prohibició mèdica expressa de fer ciclisme. El Tribunal considera que no es pot exigir als metges que elaborin una llista exhaustiva d'activitats prohibides; n'hi ha prou amb determinar si la conducta en qüestió és objectivament incompatible amb les limitacions derivades de la patologia diagnosticada i amb les pautes generals de recuperació.
En conseqüència, l'Alt Tribunal de Justícia conclou que la pràctica repetida de ciclisme de muntanya durant una fase dolorosa i activa de la lesió va constituir una conducta que posava en perill la recuperació del treballador i, per tant, un incompliment greu dels deures de bona fe contractual. Sobre aquesta base, ratifica plenament la validesa de l'acomiadament disciplinari i reforça el principi legal que les activitats realitzades durant un període d'incapacitat temporal poden justificar la sanció màxima quan són incompatibles amb el procés de curació o demostren una conducta contrària als deures de lleialtat exigits en la relació laboral.