La UE estableix les normes per a l'etiquetatge del contingut generat amb IA

Les eines d'IA generativa permeten la creació de contingut sintètic —text, imatges, àudio, vídeo— amb un nivell de sofisticació que fa que cada vegada sigui més difícil distingir l'autèntic de l'artificial. Sense entrar a fons en les complexes qüestions de propietat intel·lectual que això planteja —tant pel que fa a l'entrenament dels algorismes com a l'atribució de l'autoria al contingut generat—, hi ha un risc encara més gran: l'impacte que la proliferació d'aquest tipus de contingut té en les nostres democràcies; el potencial de xantatge a figures públiques o a particulars anònims, que pot sorgir de la producció de contingut fals que sembla autèntic; la manipulació i el potencial d'alterar el comportament del consumidor; en resum, el risc és sistèmic per a la salut de la vida social i democràtica moderna.

Si nosaltres, com a ciutadans, no som capaços de distingir la realitat de la ficció, corrèm el risc de ser enganyats, manipulats i, en última instància, de prendre decisions —incloent-hi com votem— sobre la base d'informació falsa. Aquest no és un escenari hipotètic. Els deepfakes de personatges polítics i les campanyes automatitzades de desinformació ja han alterat processos electorals arreu del món.

Les xarxes socials i l'entorn digital amplifiquen aquest problema de manera exponencial. El contingut fals pot fer-se viral en qüestió de minuts, arribant a milions de persones abans que cap mecanisme de verificació de fets pugui actuar. L'ecosistema informatiu queda desbordat, i cada vegada és més difícil per als ciutadans distingir entre el que és real i el que està fabricat.

Conscient d'aquests riscos, la Unió Europea ha estat desplegant un marc regulador per intentar mitigar-los. La Llei de Serveis Digitals (DSA) ja ha introduït obligacions específiques per a les grans plataformes, que han de dur a terme avaluacions de riscos sistèmics —incloses les relacionades amb els processos democràtics i el discurs públic— per establir mecanismes per denunciar contingut il·legal i eliminar-lo de manera oportuna. A més, el Codi de bones pràctiques contra la desinformació, que forma part del marc de la DSA, exigeix que les plataformes identifiquin i etiquetin el contingut manipulat.

Però això no és suficient. Necessitem, com a ciutadans, poder distingir quan un contingut és genuí i quan ha estat generat o manipulat per una màquina. Aquesta és l'única manera de preservar el nostre pensament crític i prendre decisions informades en una societat democràtica.

La UE, plenament conscient d'aquesta necessitat, ha fet un pas endavant decisiu amb el Reglament Europeu d'Intel·ligència Artificial (Reglament (UE) 2024/1689). L'article 50 estableix una sèrie d'obligacions de transparència que s'apliquen, independentment del nivell de risc del sistema, en quatre escenaris clau: quan un sistema d'IA interactua directament amb persones; quan genera contingut sintètic (àudio, imatges, vídeo o text); quan s'utilitza per al reconeixement d'emocions o la categorització biomètrica; i quan crea deepfakes o publica textos sobre assumptes d'interès públic. Aquestes obligacions s'apliquen, amb disposicions específiques en cada cas, tant als proveïdors com als responsables de desplegar aquestes eines.

Essencialment, els proveïdors han de dissenyar els seus sistemes de manera que els usuaris siguin conscients que estan interactuant amb una IA, i han d'etiquetar el contingut generat en un format llegible per a màquines, per garantir que es pugui detectar. Els responsables de la implementació, per la seva banda, han de revelar quan un contingut constitueix un deepfake o quan un text sobre assumptes d'interès públic ha estat generat per una IA sense revisió humana ni supervisió editorial. Aquestes obligacions s'apliquen a partir del 2 d'agost de 2026, amb un període de gràcia fins al desembre de 2026 per als sistemes ja presents al mercat, d'acord amb l'Omnibus d'IA.

Per facilitar el compliment d'aquestes obligacions de transparència, la Comissió Europea ha complementat aquestes disposicions amb dos instruments clau. En primer lloc, les directrius sobre la interpretació de l'article 50, publicades el juliol de 2026, que aclareixen l'abast, les definicions i les excepcions aplicables. En segon lloc, el Codi de bones pràctiques sobre l'etiquetatge i la marcació de continguts generats per IA, publicat el juny de 2026. Aquest codi, que és voluntari, estableix mesures específiques com ara la implementació d'un enfocament d'etiquetatge multinivell —que combina metadades signades digitalment i filigranes imperceptibles— i l'ús d'icones estandarditzades de la UE per etiquetar visualment el contingut generat per IA. La Comissió i el Comitè d'IA han confirmat que el codi és una eina adequada per demostrar el compliment de les obligacions de transparència.

El missatge de la UE és clar: la transparència sobre l'origen del contingut sintètic no és opcional. És una condició necessària per a la integritat de l'ecosistema informatiu i, en última instància, per a la salut de les nostres democràcies i de la nostra gent. Queda per veure si la interpretació i l'aplicació de les normes dificultaran la producció de continguts i si els mecanismes tècnics de marcatge i etiquetatge seran prou robustos per mantenir el ritme amb l'evolució ràpida de la IA generativa, però el marc ja està establert. Les regles del joc ja són sobre la taula.

Accedeix a la tribuna completa publicada a El Confidencial.