La "productització" del sector jurídic: de l'assessorament a mida a serveis escalables

El futur dels despatxos d'advocats: menys togues, més producte

Hi ha una veritat incòmoda que plana sobre les reunions de direcció de gairebé totes les empreses de serveis professionals: la consultoria ja no n'hi ha prou. Durant dècades, els bufets d'advocats, les consultories i les empreses d'auditoria han prosperat amb l'alquímia del coneixement expert: pensar a fons, redactar informes impecables i cobrar per hora. Però els temps estan canviant, i ara la pregunta que tothom evita fer en veu alta és: «Quant de temps més podem continuar venent temps?»

Perquè, per sobreviure més enllà dels pròxims cinc anys, les empreses hauran de deixar de vendre assessorament i començar a construir sistemes. Hauran d'operar, no només assessorar.

De la consultoria artesana a productes professionals

Com va suggerir James O'Dowd, fundador i conseller delegat de Patrick Morgan, en una publicació que va generar un intens debat, no es tracta de comprar unes quantes llicències de ChatGPT, contractar un "cap d'IA" amb unes ulleres futuristes i continuar com si res. Això va molt més enllà: es tracta de reconstruir completament l'arquitectura del negoci, des de com venem fins a com aportem valor i, sobretot, com l'escalem.

Les empreses que tinguin èxit no seran les que més parlin d'innovació, sinó les que aprenguin a produir valor en massa sense perdre la seva ànima. Tindran equips de vendes amb experiència real en productes i plataformes i líders que entenguin una cosa tan poc glamurosa (però crucial) com les renovacions, la fixació de preus i l'èxit del client.

I els socis? Bé, els socis deixaran de ser simples guardians de les relacions i es convertiran en arquitectes de plataformes. Professionals que entenguin com combinar l'experiència, les dades i la tecnologia per generar resultats continus. Sí, continus. Perquè els projectes que comencen i acaben estan tan obsolets com els BlackBerry.

No ho veus. Impossible. Ja ho sé. Perquè t'imagines els socis d'avui dia i probablement penses en aquells que han estat tota la vida al sector i són els més tradicionals. Però ja està passant a les empreses més innovadores. Aquelles que han deixat enrere el llegat i s'han atrevit a provar nous models. Nous socis, més joves, més visionaris, menys tradicionals.

De projectes únics a sistemes d'aprenentatge

Durant anys, s'ha abordat cada projecte com si fos la primera vegada. Una llibreta en blanc, una nova proposta, una nova presentació. El resultat: tones de coneixement no codificat i zero reutilització. Però en un món impulsat per la intel·ligència artificial, les empreses que aconsegueixin codificar el seu saber fer, sistematitzar el que funciona i reduir la variabilitat dels resultats seran les que guanyin la partida.

Perquè això —la capacitat de predir resultats amb confiança— és pel que els clients estan disposats a pagar.

La fi de la improvisació (i de la facturació per hores)

Moltes empreses saben que la improvisació no es pot escalar, però encara tenen por de centrar-se. El dilema és clar: protegir els ingressos d'avui o construir el model de demà. La majoria intenta fer les dues coses i acaba atrapada en el limbe del "PowerPoint estratègic perpetu".

Els contractes per hores desapareixeran gradualment, substituïts per models basats en resultats, on no es paga pel temps dedicat, sinó per l'impacte aconseguit. I això requereix sistemes interns molt diferents: propietat intel·lectual corporativa, automatització de fluxos de treball, governança de la IA... En resum: la innovació ha de formar part del procés, no ser una ocurrència tardana.

Les persones continuaran sent l'actiu real

En aquest canvi de paradigma, les empreses que guanyin no seran les que adoptin més tecnologia, sinó les que aconsegueixin retenir les persones adequades. Perquè, tot i que el discurs parli de robots i plataformes, el que realment marca la diferència continua sent el talent humà.

Els professionals que aconsegueixin combinar el criteri, el disseny de processos i l'automatització formaran l'eix central de la pròxima generació d'empreses. I les organitzacions que els ofereixin una carrera professional sostenible i transparent seran les úniques capaces de mantenir el rendiment a llarg termini. La resta continuaran començant de zero cada vegada que un bon professional marxi.

De vendre temps a vendre confiança

El nou model no consisteix a produir més informes, sinó a construir ecosistemes integrats on els clients puguin operar, prendre decisions i mesurar resultats en temps real. En un món saturat d'eines desconnectades, la integració és el nou luxe. Els clients ja no volen més programari; volen menys fricció.

Les empreses que ho entenguin es convertiran en plataformes de confiança, tecnologia i rendiment. Deixaran de lliurar plans i començaran a lliurar resultats.

I sí, el canvi mareja. Però també és una oportunitat magnífica: ser assessors i creadors de valor.

I pel dret d'empresa... una oportunitat d'or

Durant anys, les empreses han confiat en consultories externes que operen sota models lents, opacs i difícils d'escalar. Però la "productització" del sector jurídic, quan els serveis es converteixen en solucions replicables, mesurables i sostenibles, ofereix als equips jurídics corporatius tres avantatges principals:

• Menor temps de resposta i més predictibilitat. Quan els despatxos d'advocats sistematitzen la seva feina, desapareix gran part de la improvisació. Els processos repetibles i recolzats per la tecnologia redueixen els terminis de lliurament, fan que els resultats siguin més predictibles i permeten una planificació interna més precisa. Menys «estem revisant-ho» i més «ho tindràs dijous a les 17 h».
• Costos més transparents i models de preus alineats amb el valor. Els models basats en resultats o en subscripció substitueixen la facturació per hores. Això permet pressupostos previs, la comparació de proveïdors i la justificació de les despeses davant de la direcció financera sense la sensació que el pressupost és una caixa negra. La transparència ja no és un luxe, sinó que esdevé la norma.
• Accés a coneixements estructurats i reutilitzables. Quan les empreses converteixen el seu saber fer en productes o plataformes, els clients interns es poden beneficiar d'aquest coneixement acumulat. No paguen per «reinventar la roda», sinó per solucions provades i optimitzades. La relació es basa en l'aprenentatge continu i la millora iterativa, no en començar de zero cada trimestre.

Repetible, escalable i humà

El futur dels serveis professionals no pertanyerà als qui més sàpiguen, sinó als qui millor sàpiguen com convertir el seu coneixement en quelcom repetible, escalable i humà. Perquè el coneixement és poder, sí. Però el coneixement que està ben empaquetat, automatitzat i lliurat amb un propòsit ja és un producte.

Si no ho heu vist, potser en algun moment us vau treure les ulleres. I quan perdem la seva funció veritable —la visió i la imaginació—, també perdem el poder més valuós que tenim: creure més enllà de l'obvi, més enllà del que és visible, més enllà del que ja hem provat. Erich Fromm, un psicòleg i psicoanalista alemany, va dir que «la creativitat requereix el coratge de deixar anar les certeses». Quan us imagineu el nou llegat del sector jurídic, sigueu valents i deixeu anar les certeses. Veureu un futur diferent. I si us hi fixeu bé, veureu que ja és aquí.

I ara estic preparat per escoltar més veus. Les que defensen la facturació per hores i s'hauran horroritzat amb la idea que un servei professional es pugui convertir en un producte. Les que ni tan sols han intentat posar-se les ulleres.

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Un cas pràctic de transformació en el sector jurídic

La transformació del sector jurídic descrita en aquest article no és un exercici de futurisme, sinó un procés que ja s'està duent a terme en diverses organitzacions, principalment en el món anglosaxó. Algunes firmes han fet evolucionar el concepte d'innovació i han començat a treballar estructuralment per convertir els seus serveis en sistemes repetibles, mesurables i escalables.

En el cas d'ECIJA, aquest procés es basa en una premissa clara: el sector jurídic no es transforma de manera incremental, sinó a través del redisseny dels seus models operatius. La qüestió ja no és com obtenir eficiència, sinó com crear serveis capaços d'operar, aprendre i escalar sense dependre exclusivament de les hores facturables.

Aquest enfocament implica construir un sistema operatiu diferent, en el qual el despatx s'organitza sota una lògica de plataforma jurídica que integra processos, talent i tecnologia per generar resultats coherents i predictibles. Això significa abandonar l'enfocament artesanal —que requereix començar des de zero en cada projecte— i avançar cap a models en què el coneixement es codifica, les tasques repetibles s'automatitzen i el judici humà es reserva per a les decisions de més valor. La intel·ligència artificial generativa accelera aquest procés no com una eina aïllada, sinó com a part del nucli operatiu que sustenta noves formes de prestació de serveis.

La recent descripció que The Lawyer fa d'ECIJA il·lustra aquesta evolució: «ECIJA no només ha digitalitzat els seus fluxos de treball; ha reestructurat línies de servei senceres al voltant de processos d'intel·ligència artificial nativa. Els assumptes que abans requerien exèrcits d'advocats júnior ara es gestionen a través d'una infraestructura automatitzada supervisada per tecnòlegs especialitzats. Els professionals ara poden dedicar-se a tasques de més valor; les interfícies amb els clients estan cada cop més productitzades; i les capacitats transfrontereres del despatx s'han articulat mitjançant la tecnologia, no només a través de l'expansió dels equips." Més que una metàfora, aquesta descripció reflecteix un model de creixement basat en el palanquejament tecnològic.

La reenginyeria, l'automatització i la productització avancen de manera conjunta. En aquest context, les línies de servei s'han reconstruït per operar en infraestructures automatitzades que redueixen la variabilitat i amplien la capacitat operativa. L'objectiu és oferir serveis més predictibles, recolzats per processos estandarditzats, mesures objectives i sistemes que aprenen amb cada iteració. La IA ja no és un accessori, sinó que s'integra en l'estructura que permet escalar els serveis jurídics sense comprometre la qualitat ni el criteri jurídic.

Aquesta transformació també implica una revisió del paper de l'advocat, que evoluciona de la producció individual de documents a la supervisió estratègica dels sistemes. El concepte d'«advocat en bucle» no es limita a un mecanisme de control, sinó que redefineix la pràctica professional: la tecnologia processa i proposa, mentre que l'advocat decideix, contextualitza i assumeix la responsabilitat legal. La IA amplia l'abast del judici professional sense substituir-lo.

La productització també canvia la relació amb els clients. Quan els serveis estan recolzats per sistemes —i no només per persones—, la dependència de professionals concrets disminueix i l'homogeneïtat i la traçabilitat de les solucions augmenten. Els clients tenen accés a serveis integrats que combinen dades, processos i tecnologia, la qual cosa permet un funcionament, una mesura i una millora continus. En un entorn caracteritzat per la fragmentació tecnològica, la integració assumeix un paper central.

Aquest model organitzatiu també requereix estructures internes més híbrides, amb la incorporació de perfils no jurídics —enginyers jurídics, analistes de dades o gestors de producte— que col·laboren amb els advocats en el disseny de solucions integrals. No es tracta de superposar la tecnologia a l'estructura tradicional, sinó de reconfigurar el despatx com una plataforma capaç d'aprendre i escalar, transformant el coneixement individual en propietat intel·lectual corporativa i serveis replicables.

Finalment, el cas ECIJA suggereix que l'evolució del sector jurídic dependrà menys del discurs sobre la innovació i més de la capacitat d'integrar-la en models operatius específics. El repte no és només adoptar la intel·ligència artificial, sinó desenvolupar sistemes en què la tecnologia, els processos i el judici jurídic funcionin de manera coordinada. Aquest tipus d'enfocament assenyala un model de creixement basat en la multiplicació de capacitats i no només en l'acumulació d'hores, i anticipa una possible direcció per a la propera etapa del sector jurídic.

Accediu a l'article complet publicat a Elderecho.com aquí.