El registre d'accions

Aquest article s'ha publicat al número 1028 d'Actualidad Jurídica Aranzadi (AJA). Subscriviu-vos a través d'aquest enllaç i rebreu una notificació amb cada nou número, que us permetrà accedir a la revista a Legalteca.

El febrer passat, el Consell de Ministres va aprovar l'Esborrany de Llei Orgànica de Integritat Pública (l'«Esborrany»), donant així un pas decisiu cap a la implementació d'aquesta primera estratègia anticorrupció a escala nacional, inspirada en les recomanacions fetes per l'OCDE i la Comissió Europea. D'entre les nombroses reformes que proposa, n'hi ha una que destaca pel seu impacte pràctic immediat en les transaccions comercials: la reforma que afecta el règim de transferència d'accions en societats de responsabilitat limitada, és a dir, el requisit que aquestes transferències es registrin al Registre Mercantil.

Una reforma amb l'objectiu de la transparència

L'objectiu d'aquesta reforma és abordar l'actual manca de transparència pel que fa a la titularitat de les accions i restablir el registre públic que es va abolir en la reforma de 1989, quan aquesta titularitat es va relegar al Registre de Socis, un document privat gestionat pel consell d'administració de l'empresa, sense accés públic i sense cap autenticitat o supervisió pública. L'esborrany del projecte de llei assenyala que, a causa de la naturalesa privada del Registre de Socis, és un document que es pot alterar i no té efecte davant de tercers.

Amb aquesta finalitat, el Projecte de Llei modifica els articles 18 i 22 del Codi de Comerç i introdueix la creació d'una secció especial al Registre Mercantil, separada del registre general de la societat, en la qual s'hauran de registrar tant la titularitat original de les accions com les seves transmissions successives, així com la creació de drets reals, les inscripcions de gravamen i qualsevol altra càrrega, incloses les garanties no possessòries. La reforma atorga una naturalesa constitutiva a aquest registre: fins que no s'efectuï, l'adquirent no podrà exercir drets polítics o econòmics davant de la societat o de tercers, i el pagament de dividends només tindrà efecte liberatori si es fa a favor del titular registrat.

Impacte en la pràctica corporativa i noves obligacions

Pel que fa a l'impacte en la pràctica corporativa i transaccional diària, la reforma introdueix canvis substancials. En primer lloc, les cessions d'accions es poden documentar mitjançant un document privat electrònic estandarditzat, aprovat per la Direcció General de Seguretat Jurídica i Confiança Pública, signat amb signatura electrònica qualificada pel cedent i l'adquirent, i processat electrònicament a través del portal electrònic de l'Associació de Registradors.

En segon lloc, el Registre de Socis s'ha de mantenir en format electrònic i s'ha de presentar anualment al Registre Mercantil, incloent-hi la identificació dels titulars reals d'acord amb la normativa contra el blanqueig de capitals. Els administradors seran responsables de garantir el registre sense dilació i seran personalment responsables davant dels socis i els creditors de qualsevol dany derivat d'un retard injustificat. A més, els annexos es poden inscriure directament al Registre un cop s'hagin registrat les accions, la qual cosa agilitza els procediments d'execució. Les societats existents tindran un any des de l'entrada en vigor del reglament per registrar el seu Registre de socis, amb la amenaça del tancament del registre i fins i tot la dissolució obligatòria en cas d'incompliment.

Desafiaments i riscos pràctics per a les transaccions comercials

Tot i ser ambiciosa i estar alineada amb els estàndards europeus de transparència corporativa, la reforma planteja qüestions pràctiques de gran rellevància que el legislador ha d'abordar rigorosament durant el seu tràmit parlamentari.

En primer lloc, la naturalesa constitutiva del registre requereix una definició precisa de si serà necessària l'aprovació del registrador mercantil i, si és així, quin serà el seu abast, ja que d'això dependrà la seguretat jurídica de les transaccions. Cal considerar si aquesta naturalesa constitutiva no altera l'equilibri necessari entre la seguretat jurídica i l'eficiència en les transaccions comercials. Aquest requisit d'inscripció introdueix una doble comprovació de legalitat que, a la llum del que passa en altres transaccions comercials, constitueix un impediment per a les transaccions comercials.

En segon lloc, és essencial determinar els terminis d'inscripció i els aspectes en què se centrarà l'avaluació del registrador, ja que la impossibilitat d'exercir drets fins que no s'hagi produït la inscripció requerirà una reconfiguració dels procediments contractuals estàndard: caldrà considerar si és necessari incloure condicions precedent que impedeixin el pagament del preu de compra fins que la inscripció no s'hagi produït efectivament, amb l'impacte consegüent en l'eficiència de les transaccions comercials. Ens trobem davant d'un nou obstacle potencial en el sistema que complica el sistema, fins ara vigent, de suficiència de la inscripció de la titularitat en el Registre de Socis.

En tercer lloc, el model d'un document privat electrònic estandarditzat amb signatura electrònica qualificada planteja serioses dificultats per als inversors i accionistes estrangers que, com és previsible, no tindran certificats de signatura reconeguts pel sistema espanyol, la qual cosa podria constituir una barrera burocràtica significativa per a la inversió internacional i requerirà solucions d'interoperabilitat que el Projecte de Llei no aborda en la seva redacció actual. A més, la naturalesa peculiar de la majoria de transmissions d'accions dificulta la estandardització d'aquest tipus de document privat.

Finalment, és sorprenent que el mateix Projecte de Llei ja imposi l'obligació de presentar anualment el Registre de Socis en format electrònic al Registre Mercantil; si aquesta informació ha d'estar disponible per al registrador i les autoritats competents, es podria preguntar per què aquest mecanisme no és suficient per assolir els objectius de transparència que es persegueixen, sense necessitat d'atribuir efecte constitutiu a la inscripció individual de cada cessió.

En resum, l'Avantprojecte de Llei obre un debat necessari sobre la modernització del règim de dret societari espanyol, però el seu èxit dependrà de si aquestes mesures proporcionen una simplificació burocràtica i una seguretat jurídica equivalents, i no es converteixen en mesures que obstaculitzin les transaccions comercials i imposen més dificultats i costos. La modernització de certes institucions com els notaris i els registres públics és necessària, però cal avaluar si un canvi dràstic en la normativa, lluny d'agilitzar el règim de dret societari espanyol, seria perjudicial per a les parts implicades.

Llegiu l'article complet d'Álvaro Gallego, associat sènior d'ECIJA Madrid, aquí.