Un estudi comparatiu de la tributació de les criptomonedes a Amèrica Llatina i Espanya (2025)
Aquest informe ofereix una visió general comparativa i actualitzada del tractament fiscal de les criptomonedes a Espanya i en una selecció representativa de països llatinoamericans, i destaca la diversitat reguladora, els diferents nivells de certesa jurídica i la creixent importància de les obligacions d'informació i auditoria dins de l'ecosistema cripto.
Basant-se en una anàlisi de la legislació vigent, la doctrina administrativa i els criteris oficials disponibles a data d'octubre de 2025, l'estudi examina com es graven les principals operacions amb actius criptogràfics —compra i venda, intercanvis de criptomoneda a criptomoneda, 'staking', 'mining', 'airdrops', herències i donacions—, així com les obligacions formals associades i l'existència possible d'un impost sobre el patrimoni.
Una de les conclusions clau de l'informe és que, en general, les jurisdiccions analitzades no han creat impostos específics per a les criptomonedes, sinó que han optat per integrar-les en les categories tradicionals dels seus sistemes fiscals, classificant-les principalment com a actius intangibles o actius patrimonials, i no com a moneda de curs legal, amb l'excepció única d'El Salvador pel que fa al bitcoin. En conseqüència, els guanys derivats de la seva enajenació solen gravar-se com a guanys de capital o com a rendiment ordinari, i a la majoria de països l'intercanvi de criptoactius constitueix un fet imposable immediat.
L'informe també identifica diferències significatives en el grau de desenvolupament normatiu. Països com Espanya, el Brasil, Xile i l'Argentina tenen marcs normatius relativament ben establerts, amb criteris administratius definits i majors requisits d'informació, mentre que altres jurisdiccions mostren un desenvolupament més incipient, on la tributació depèn d'interpretacions anàlogues i hi ha un major risc fiscal per als contribuents.
A més, l'anàlisi destaca una tendència clara cap a l'enfortiment dels mecanismes de control i informació, fins i tot en països sense regulacions fiscals específiques, en línia amb els estàndards internacionals promoguts per l'OCDE i l'FATF. El focus regulador es desplaça, per tant, cap a la traçabilitat de les transaccions i l'intercanvi automàtic d'informació, en lloc de la creació de noves categories fiscals.
Des d'una perspectiva pràctica, l'informe subratlla que les transaccions diferents de la compra i venda tradicionals —com ara el 'staking', el 'mining' o els 'airdrops'— continuen sent una de les principals fonts de complexitat interpretativa, com també ho són la verificació de costos i la planificació patrimonial en les jurisdiccions amb impostos sobre el patrimoni.
En general, aquest estudi confirma que la tributació dels actius criptogràfics ja és una part estructural dels sistemes fiscals analitzats, i que el repte per als contribuents i els operadors no és tant l'existència de la tributació, sinó més aviat la seva interpretació, documentació i compliment correctes dins d'un entorn normatiu en ràpid canvi i sotmès a un escrutini creixent per part de les autoritats fiscals.
