El Tribunal Nacional ha dictaminat que les inspeccions sistemàtiques de bosses i els escorcolls regulars dels taquills violen el dret a la intimitat.
Sentència del Tribunal Superior Nacional del 23 de juliol de 2026
(SAN núm. 138/2026, cas núm. 181/2026).
El Tribunal Superior Nacional examina la legalitat de dues mesures de control implementades per una empresa de venda de roba, que consisteixen en una inspecció visual diària dels bolsos i motxilles dels treballadors del torn de nit abans de marxar del lloc de treball, i en escorcolls periòdics i aleatoris dels armariets del personal. La controvèrsia sorgeix en el context d'un conflicte laboral col·lectiu presentat pels sindicats UGT i CCOO, que al·legaven que ambdues pràctiques vulneraven el dret fonamental a la intimitat dels treballadors.
Pel que fa als controls de les bosses, la Sala assenyala que l'exercici dels poders de vigilància i control dels empresaris, tal com es preveu a l'article 20.3 de l'Estatut dels Treballadors, està limitat per la necessitat de respectar els drets fonamentals. Basant-se en la doctrina constitucional consolidada, la sentència aplica l'anomenada prova de proporcionalitat, que exigeix la prova d'un objectiu legítim, la idoneïtat de la mesura, la seva necessitat i la proporcionalitat en sentit estricte.
Tot i que el Tribunal reconeix que la inspecció visual de les bosses pot ser potencialment adequada per prevenir el robatori, considera que l'empresa no va demostrar adequadament els motius que en justifiquen la implementació. En particular, no es va demostrar l'abast real de les pèrdues esmentades, ni es va demostrar que aquestes fossin significativament atribuïbles a robatoris comesos per empleats. El Tribunal també emfatitza que només hi havia hagut sis acomiadaments vinculats a conductes fraudulentes o robatoris entre una plantilla de més de 4.600 empleats, una circumstància insuficient per justificar una mesura de vigilància sistemàtica. A més, el Tribunal considera que la mesura tampoc compleix el criteri de necessitat, ja que hi havia alternatives menys intrusives per a la privacitat dels treballadors, com ara la instal·lació de sistemes de seguretat equivalents als que ja existien en altres zones de les instal·lacions. Les pròpies pràctiques de l'empresa mostraven que treballadors d'altres torns sortien de les instal·lacions sense sotmetre's a aquests controls, la qual cosa minava encara més la justificació exposada per l'empresa.
Pel que fa a les escorcollades dels armariets, la Sala examina específicament els requisits establerts a l'article 18 de l'Estatut dels Treballadors (ET), una disposició que, com a excepció, regula els escorcolls de les persones dels treballadors, dels seus armariets i dels seus efectes personals. Des d'aquesta perspectiva, conclou que la política de l'empresa tampoc no es podria considerar legal, ja que els escorcolls es duien a terme com a controls preventius, aleatoris i periòdics, sense relació amb cap prova específica que demostrés la necessitat de protegir els béns de l'empresa o els d'altres empleats.
La sentència emfatitza que les facultats previstes a l'article 18 de l'Estatut dels Treballadors no permeten l'establiment de mecanismes de vigilància permanents destinats a dissuadir conductes hipotètiques, sinó accions justificades per circumstàncies objectives i específiques. Com que no es va demostrar aquesta necessitat i com que ambdues mesures vulneraven la privacitat dels empleats, el Tribunal Superior Nacional va declarar nuls i sense efecte tant els controls diaris de les bosses com les inspeccions aleatòries dels armaris, i en va ordenar la cessació immediata.