Reial Decret Llei 39/2026: reforçant la transparència en l'ocupació i la remuneració
El 19 de novembre de 2026 entra en vigor el Reial Decret Llei 39/2026, de 17 de novembre; aquesta reforma és de particular importància per a la gestió de les relacions laborals i els recursos humans. La legislació completa la transposició a la legislació espanyola de la Directiva (UE) 2019/1152 sobre condicions laborals transparents i previsibles, i incorpora la Directiva (UE) 2023/970 sobre igualtat salarial entre dones i homes. A aquest efecte, modifica, entre altres normatives, l'Estatut dels Treballadors, el Reial Decret 902/2020 sobre igualtat salarial, la Llei d'empleu, la Llei de delictes i sancions en l'ordre social i la Llei de contractes del sector públic.
La reforma té un impacte en totes les etapes de la relació laboral: des de la publicació de la vacant fins a la finalització del contracte, incloent-hi la informació sobre les condicions laborals, l'accés a vacants més estables i el coneixement dels criteris utilitzats per determinar la remuneració.
Més informació sobre les condicions de treball
L'ocupador ha d'informar per escrit el treballador i el seu representant legal dels elements essencials de la relació laboral que no consten en el contracte, tant a l'inici de la relació com sempre que es produeixin canvis posteriors.
El canvi principal és que aquesta obligació ara s'aplica a totes les relacions laborals, independentment de la seva durada. Per tant, s'ha eliminat l'exempció per als contractes de durada no superior a quatre setmanes. Per a les relacions laborals de menys de quatre setmanes de vigència en el moment d'entrada en vigor del reglament, la informació s'ha de proporcionar en un termini de deu dies laborables des de la sol·licitud, tret que ja estigui en possessió del treballador.
La informació també s'ha de proporcionar als representants legals dels treballadors (RLPT), la qual cosa requereix l'establiment d'un procés de comunicació sistemàtic que compleixi la normativa de protecció de dades. L'ocupador també ha de notificar els representants legals dels treballadors (RLPT) dels contractes de durada determinada en què no hi hagi l'obligació de proporcionar-los una còpia bàsica (article 15.7 de l'Estatut dels Treballadors).
També es reforça la protecció dels treballadors que fan hores extraordinàries. L'empleat ha de ser informat de la data i l'hora de les hores extraordinàries amb una antelació mínima de tres dies, tret que la convenció col·lectiva estableixi un termini més curt. Si l'empresa no compleix aquests requisits, l'empleat pot negar-se a fer la tasca sense patir cap conseqüència adversa. Si les hores notificades s'anul·len totalment o parcialment, es manté el dret a percebre la remuneració per les hores no treballades.
Nou límits per al període de prova
El Reial Decret-Llei modifica l'article 14 de l'Estatut dels Treballadors i estableix límits màxims que, com a regla general, no es poden superar:
- Sis mesos per al personal tècnic qualificat.
- Dos mesos per a la resta de treballadors.
- Tres mesos per als treballadors qualificats no tècnics en empreses amb menys de 25 empleats.
- Un mes per a contractes de durada igual o superior a sis mesos.
Si el contracte de durada determinada dura menys de sis mesos, el període de prova s'ha de reduir proporcionalment. Per exemple, en un contracte de tres mesos, no hauria de superar els quinze dies. Els convenis col·lectius només poden establir una durada més llarga si hi ha una justificació explícita vinculada a la naturalesa del lloc de treball, als interessos del treballador o a la necessitat d'avaluar la seva idoneïtat en cas que la relació laboral quedi suspesa. L'acord de prova continua sent nul si el treballador ja ha exercit les mateixes funcions dins de l'empresa, sota qualsevol modalitat de contracte de treball.
Dret a optar a un lloc de treball més estable i previsible
El nou article 21 bis de l'Estatut dels Treballadors reconeix el dret a sol·licitar llocs de treball vacants que permetin:
- La conversió entre treball a temps complet i a temps parcial, o un augment de la jornada laboral per als treballadors a temps parcial.
- La conversió de contractes de durada determinada, inclosos els de formació, en contractes indefinits, inclosos els de treball intermitent de durada determinada.
- La transició d'un contracte de treball intermitent de durada determinada a un contracte indefinit ordinari.
- Accés a altres condicions que ofereixin una major predictibilitat, durada o estabilitat; en aquest darrer cas, amb una antiguitat mínima de sis mesos.
L'empresa ha de notificar al personal i als seus representants legals les vacants per qualsevol mitjà que garanteixi la recepció, i ha de respondre per escrit a les sol·licituds, indicant els motius de la seva decisió. El termini màxim és d'un mes, i de tres mesos a les empreses de fins a deu empleats. Una sol·licitud no comporta automàticament la conversió del contracte ni el compliment de la vacant, però obliga l'empresa a tenir-la en compte i a justificar la seva decisió. La manca de publicitat de les vacants o de resposta a les sol·licituds constitueix una infracció greu.
Protecció laboral paral·lela més gran
L'empresa no pot prohibir ni restringir que un treballador presti serveis a altres empreses, ni tampoc pot tractar-lo desfavorablement per fer-ho. Les restriccions només es poden basar en motius objectius, com ara la protecció de la salut i la seguretat, la confidencialitat empresarial, la integritat del servei públic o la prevenció de conflictes d'interessos. La possibilitat de concertar un contracte de treball a temps complet es manté quan es preveu una compensació econòmica.
La garantia d'indemnitat s'incorpora expressament a l'Estatut dels Treballadors
La reforma reconeix expressament el dret a no patir danys, tractes desfavorables o represàlies per exercir o reclamar drets laborals, ja sigui davant de l'ocupador mateix o a través de procediments administratius o judicials. Qualsevol decisió empresarial presa en resposta a aquestes reclamacions serà nul·la i sense efecte, i les represàlies es classifiquen ara com a infraccions molt greus.
Un nou nivell de transparència salarial
L'esmena al Reial Decret 902/2020 amplia significativament les obligacions dels empresaris pel que fa a la remuneració:
- Criteri de remuneració: les empreses han de posar a disposició de la seva plantilla i dels seus representants legals els criteris objectius i neutrals que s'utilitzen per determinar la remuneració i les taules salarials. A les empreses de 50 o més treballadors, la informació també ha d'incloure els criteris de progressió salarial, si n'hi ha. Aquesta informació s'ha de mantenir actualitzada i tornar a posar-la a disposició sempre que canviï. Si els criteris estan establerts en el conveni col·lectiu, n'hi ha prou amb remetre's a les disposicions específiques; si no és el cas, o si l'empresa paga primes voluntàries de qualsevol mena, ha de proporcionar la informació directament, en un format accessible a les persones amb discapacitat.
- Registre salarial: ha de cobrir tota la plantilla, incloent-hi el personal directiu i els càrrecs superiors, i ha d'incloure la mitjana aritmètica i la mediana de les retribucions reals, calculades anualment i per hora treballada, desglossades per gènere i per component salarial. Cal consultar els representants legals amb una antelació mínima de deu dies abans d'elaborar o modificar el registre, i el registre i la seva documentació justificativa s'han de conservar durant quatre anys. L'article 28 de l'Estatut dels Treballadors reforça l'accés dels representants legals al registre salarial, sense perjudici de la confidencialitat i la protecció de dades.
- Auditories salarials: han d'analitzar, com a mínim, els darrers tres anys, incloent-hi la proporció de dones i homes en cada grup, categoria o nivell, l'evolució dels diferencials salarials i qualsevol augment salarial rebut després de la reincorporació a la feina desprès d'un permís per naixement i cura d'un fill, adopció, acolliment familiar amb vista a l'adopció o acolliment familiar temporal. Si es detecten diferències que no es puguin justificar amb criteris objectius i neutrals, l'empresa ha d'adoptar un pla d'acció i corregir-les en un termini raonable, que en cap cas pot superar els sis mesos.
De l'obligació de registrar a dret a saber
Els treballadors poden sol·licitar, directament o a través dels seus representants legals o de l'Institut de la Dona, una vegada l'any o sempre que es produeixin canvis que ho justifiquin, informació per escrit sobre la seva remuneració individual, la retribució mitjana (anual i per hora, desagregada per gènere) de les persones que duen a terme la mateixa feina o una feina de valor igual, i el salari base juntament amb cada complement salarial i benefici no salarial.
L'empresa ha de respondre en un termini màxim de dos mesos i informar a tota la plantilla, almenys una vegada l'any, de l'existència d'aquest dret i de com exercir-lo. Si la informació és inexacta o incompleta, es poden sol·licitar aclariments, als quals s'ha de donar una resposta motivada en un termini de quinze dies. Aquells que hagin deixat l'empresa també poden exercir aquest dret durant l'any següent a la seva sortida. El tractament de les dades ha de complir el RGPD i la Llei Orgànica 3/2018, amb mesures per minimitzar el tractament de dades i controlar-ne l'accés.
La reforma també reconeix el dret a revelar la pròpia remuneració per tal de garantir la igualtat salarial i declara nul·les i sense efecte qualsevol clàusula contractual que impedeixi aquesta revelació. L'article 59.3 de l'Estatut dels Treballadors estableix el termini de prescripció de tres anys per a les accions relatives a vulneracions de la igualtat salarial a partir de la data en què cessa la situació discriminatòria, la qual cosa té un impacte directe en la quantificació de les responsabilitats dels empresaris.
El salari s'ha d'indicar en les ofertes de feina
La Llei d'ocupació incorpora el principi de transparència salarial abans de la contractació. Les ofertes de feina han d'indicar la retribució inicial del lloc de treball, determinada mitjançant criteris objectius i de gènere neutre, i la conveniència col·lectiva aplicable. La Directiva (UE) 2023/970 es refereix a «la retribució inicial o el rang de retribució inicial», mentre que el nou article 5.g de la Llei d'Ocupació només esmenta «la retribució inicial del lloc de treball». Com que el text no aclareix si un interval salarial és suficient, des d'una perspectiva prudent és aconsellable especificar una quantitat inicial específica.
Les empreses i les agències de selecció o col·locació de personal tenen prohibit demanar als candidats informació sobre la seva història salarial anterior. Les ofertes de feina i els llocs de treball han de ser de gènere neutre i accessibles a les persones amb discapacitat. Les persones implicades en els processos de selecció, incloses les que utilitzen sistemes automatitzats o algorítmics, han de garantir la igualtat de tracte i la no-discriminació.
Informació sobre la bretxa salarial i el calendari d'implementació
Les empreses de 50 o més treballadors han de proporcionar, després de consultar-ho amb els representants legals, informació detallada sobre la seva bretxa salarial a la nova Comissió de Seguiment de la Transparència Salarial. Les empreses de 250 o més empleats han de presentar aquesta informació anualment, mentre que les que tenen entre 50 i 249 empleats ho han de fer cada tres anys. La primera presentació segueix un calendari per fases:
- 150 o més d'empleats: abans del 8 de juny de 2027.
- Entre 50 i 149 empleats: abans del 8 de juny de 2031.
Si s'identifiquen diferències injustificades, l'empresa les ha de corregir en un termini raonable no superior a sis mesos, en cooperació amb els representants dels treballadors. A més, ha de proporcionar a la plantilla i als seus representants informació sobre la bretxa salarial per categoria, grup o lloc de treball de valor igual i, quan sigui necessari, posar aquesta informació a disposició en un termini màxim de dos mesos respecte als quatre anys anteriors. Les auditories salarials que formen part dels plans d'igualtat existents continuaran sent vàlides fins que aquests plans expirin o arribin al seu termini de revisió.
Reforç del règim sancionador i implicacions per a la contractació pública
- La manca de proporcionament d'informació sobre els elements essencials de la relació laboral ja no és una infracció lleu, sinó que ara es classifica com a infracció greu. Les infraccions relatives a la informació sobre les ofertes de feina i les respostes a les sol·licituds en virtut de l'article 21 bis, els plans i mesures d'igualtat, el registre salarial i la presentació d'informació a la Comissió també es classifiquen com a infraccions greus.
- La represàlia per l'exercici dels drets laborals constitueix una infracció molt greu. En el procés de contractació, no proporcionar als candidats la informació prèvia requerida és una infracció greu, mentre que sol·licitar dades prohibides o prendre decisions discriminatòries pel que fa a l'accés a l'ocupació constitueix una infracció molt greu.
- El Reial Decret Llei no altera els imports de les sancions; per tant, s'aplica la escala general establerta a la Llei sobre Infraccions i Sancions en l'Ordre Social.
- Els contractistes del sector públic se'n veuen afectats: els plecs de condicions dels contractes han d'incloure disposicions i sancions per garantir la igualtat i la transparència en la remuneració, i el incompliment greu pot comportar la rescissió del contracte, prèvia audiència del contractista.
Què ha canviat en comparació amb el règim anterior?
- Informació contractual: anteriorment, això no s'aplicava a les relacions laborals de quatre setmanes o menys de durada; ara s'aplica a totes aquestes relacions, independentment de la seva durada.
- Període de prova: els límits legals s'aplicaven en gran mesura en absència de conveni col·lectiu; ara només es poden superar mitjançant conveni col·lectiu amb una justificació expressa.
- Transició a un altre lloc de treball: anteriorment, els drets respecte a les vacants i les conversions de llocs de treball estaven dispersos; ara hi ha un dret sistemàtic a sol·licitar llocs de treball més estables i a rebre una resposta raonada.
- Treball simultani: es prohibeixen les restriccions generals i es requereixen motius objectius.
- Informació salarial: anteriorment, això s'organitzava principalment a través del registre salarial; ara hi ha un dret individual a sol·licitar informació sobre la pròpia remuneració i dades comparatives.
- Justificació de les diferències salarials: es manté el llindar del 25 % per a les empreses de 50 a 99 treballadors i es redueix al 5 % per a les de 100 o més.
- Anuncis de feina: anteriorment no hi havia cap obligació general de publicar la remuneració; ara s'han d'incloure el salari inicial i el conveni col·lectiu aplicable.
- Historial salarial: ara està prohibit preguntar per la remuneració actual o anterior.
- Garantia d'indemnitat: això ha passat de ser un concepte constitucional i de jurisprudència a un reconeixement exprés als articles 4.2.h) i 17.1 de l'Estatut, la qual cosa constitueix una infracció molt greu específica.
- Termini de prescripció per a reclamacions salarials: s'ha ampliat del termini general d'un any a tres anys a partir de la data en què cessa la situació discriminatòria.
- Brecha salarial: anteriorment, no hi havia l'obligació de presentar informes a un organisme públic; ara, les empreses de 50 o més empleats han de presentar informes periòdics al Comitè de Seguiment.
Què han de revisar les empreses?
L'entrada en vigor de la reforma exigeix una revisió immediata de:
- Models de contractes, clàusules de confidencialitat salarial i períodes de prova.
- Procediments per a la publicitat de vacants i per a la resposta a sol·licituds de conversió.
- Anuncis de llocs de treball, formularis de sol·licitud i procediments d'entrevista.
- Registres, auditories i sistemes d'avaluació de llocs de treball.
- Criteris per a l'establiment i l'ajust dels salaris.
- Canals per gestionar sol·licituds individuals d'informació sobre la remuneració.
- Sistemes automatitzats o algorítmics utilitzats en la contractació.
- Exclusivitat, compromís a temps complet i clàusules de no-competència durant la vigència del contracte.
- Fluxos d'informació als representants dels treballadors i protocols per fer front a les represàlies.
El Reial Decret Llei 39/2026 converteix la transparència en una obligació transversal. Ja no és suficient tenir simplement un registre formal de salaris: les empreses han de poder explicar com estableixen els salaris, justificar les diferències salarials existents, respondre a les sol·licituds d'informació i demostrar que les seves decisions es basen en criteris objectius, verificables i de gènere neutre.
Departament de Dret Laboral d'ECIJA