Del risc a l'evidència: claus de compliance sociolaboral per complir amb el Pla Estratègic ITSS 2025-2027

La recent publicació del Pla Estratègic de la Inspecció de Treball i Seguretat Social (PEITSS) 2025–2027, aprovat per Resolució de 8 de setembre de 2025 (BOE 12 de setembre), ha marcat un punt d'inflexió en l'àmbit del compliance sociolaboral.

No es tracta només d'una major activitat inspectora com ha ocorregut amb planificacions anteriors, sinó d'un enfocament diferent basat en la creació d'una cultura preventiva davant el risc laboral.

Aquest nou enfocament s'orienta principalment a una major proactivitat i digitalització de la Inspecció de Treball sobre la base de l'“evidència del dada” i amb el focus posat en àrees crítiques de risc, com l'estabilitat en l'ocupació i la prevenció del frau en la contractació, la igualtat, inclusió i la prevenció de l'assetjament, drets salarials o el control de les noves realitats laborals generades pel continu procés de digitalització en l'àmbit laboral.

El disseny d'aquest Pla estratègic pretén donar resposta a diversos desafiaments, com l'increment de denúncies de les persones treballadores per incompleixements laborals, les contínues reformes normatives, la dispersió legislativa existent en matèria laboral o l'aparició de nous riscos laborals derivats de la transformació tecnològica.

El PEITSS, per fer front a aquests desafiaments, estructura els seus objectius al voltant de dos grans eixos: (i) l'activitat inspectora en les diferents àrees de risc i (ii) la qualitat, eficiència i eficàcia del servei de la inspecció. A més de reforçar àmbits clàssics de risc (contractació, jornada, salari, igualtat i Seguretat Social), impulsa la modernització procedimental a través, per exemple, de l'expedient electrònic, l'automatització de tràmits, l'ús intensiu d'informació interadministrativa o un enfocament provatori que prioritza l'evidència digital obtinguda de manera íntegra i verificable.

Es preveu també el reforçament de mitjans personals i tecnològics de la ITSS, així com unitats especialitzades d'anàlisi i laboratoris d'informàtica forense, elevant l'estàndard de prova i la probabilitat de detecció.

Tot això tindrà com a resultat una major exigència a les empreses que hauran d'estar preparades per “evidenciar”, en qualsevol moment, el compliment de la normativa laboral amb dades i registres traçables, no amb meres declaracions d'intencions o compromisos sense contingut real.

En aquest nou escenari, el sistema de gestió de compliance sociolaboral proposat per la UNE 19604:2023 permet a les organitzacions passar “del paper a la pràctica”, a través del disseny, implementació, avaluació i millora contínua del seu sistema de gestió, l'estandardització dels seus procediments interns, així com incrementar la seguretat jurídica en la presa de decisions i en la gestió de les seves relacions laborals tant a nivell intern com davant tercers.

Alineació del compliance sociolaboral

Per evidenciar aquesta diligència deguda davant eventuals inspeccions sota el nou PEITSS, els programes de compliance sociolaboral permeten una completa alineació operativa amb el compliment normatiu i la prevenció de riscos per incompleixement en l'àmbit sociolaboral, que es podria estructurar en cinc nivells:

• Elaboració d'un mapa de riscos sociolaborals vinculat específicament amb les àrees de risc crític contemplades en el PEITSS (p. e.: causalitat de contractes temporals; extincions abusives durant els períodes de prova; acomiadaments sense les formalitats legals o convencionals previstes; fiabilitat, integritat i exportabilitat dels registres de jornada i horari de treball; gestió d'hores extraordinàries i desconexió digital, etc.).
• Disseny de controls específics per cada procés intern implementat per a la reducció o mitigació del risc (p.e.: verificació automàtica d'umbraals per acomiadament col·lectiu; quadratura nòmina–cotització; procés d'actualització de polítiques i protocols interns, especialment en matèria d'assetjament i processos d'investigació; validació periòdica de bases de cotització, bonificacions i emmotllaments;
• Obtenció d'evidències digitals íntegres per, si escau, quedar a disposició de la ITSS quan l'empresa fos requerida per a això (p. e.: registres digitals del registre de jornada; registres de formacions impartides al personal, etc.;
• Indicadors de mesura per al seguiment i avaluació del sistema de gestió (p. e.: nº de denúncies presentades i nº de denúncies investigades; % d'assistència a formacions, etc.); i
• Implementació d'un procés de millora contínua, amb informes periòdics en matèria de compliment normatiu laboral i amb revisió de la Direcció Alta.

Cal tenir en compte que els riscos no s'esgoten necessàriament en la multa econòmica. La conducta incompleixent o les possibles evidències de frau en l'actuació empresarial poden obrir la porta a reclamacions individuals, nul·litats de decisions empresarials i/o danys reputacionals que de vegades són difícils de revertir. Per exemple, l'obstrucció o la inexistència d'evidències fiables (p. e.: registres horaris inconsistents o auditories allunyades de la realitat), a més d'incrementar el risc d'infracció (major probabilitat), poden també agravar la sanció (major impacte).

Des del punt de vista de la defensa davant una revisió inspectora, un sistema de gestió operatiu sota la UNE 19604 aporta un plus objectiu de diligència deguda de l'organització i facilita la prova sobre mesures preventives, investigacions i accions correctores adoptades.

Per tant, davant aquest nou escenari d'increment de la capacitat inspectora, més tecnologia i una major exigència probatòria, la resposta de les organitzacions no pot ser la d'acumular polítiques formals o sense contingut real. S'haurà de demostrar un veritable compliment normatiu i una provada diligència deguda en la seva actuació mitjançant la implementació de procediments i controls que garanteixin, no només el compliment normatiu laboral, sinó que permetin també una reducció del risc d'incompleixement.

Un sistema de gestió de compliance sociolaboral ben implementat no només redueix el risc de rebre sancions o litigis amb les persones treballadores, sinó que, sobretot, crea una veritable cultura de compliment a tots els nivells, ordena processos i polítiques internes, i converteix el risc en confiança per a clients, plantilla, inversors i agents de verificació com la ITSS.

Accedeix a l'article complet publicat a la revista Byte aquí.