El Tribunal Nacional ha dictaminat que els dies festius que coincideixen amb el període de vacances no comporten dies lliures addicionals en el sector dels centres de contacte.

Notícias30 de setembro de 2026
El Tribunal Superior Nacional ha dictaminat que els treballadors del centre de contacte no tenen dret a un dia lliure addicional quan un dia festiu nacional coincideix amb el seu període de vacances. El Tribunal conclou que, atès que les vacances anuals s'estableixen convencionalment en dies de calendari, els dies festius formen part d'aquest període de vacances i no existeix cap disposició legal, contractual o europea que exigeixi una compensació específica per aquesta superposició.

Sentència del Tribunal Superior Nacional del 16 de setembre de 2026 

(SAN núm. 147/2026, cas núm. 232/2026).

La controvèrsia va sorgir d'una demanda de conflicte col·lectiu laboral presentada per FeSMC-UGT, que sol·licitava el reconeixement del dret dels treballadors inclosos en el Tercer Conveni Col·lectiu Nacional del sector de contactes a gaudir d'un dia de descans addicional quan un dia festiu nacional coincidia amb les seves vacances anuals. El sindicat va argumentar que els dies de vacances anuals i els dies festius tenen finalitats diferents i, per tant, no es poden considerar gaudits simultàniament.

L'Audiència Nacional rebutja aquest argument i centra la seva anàlisi en les disposicions aplicables del conveni col·lectiu. L'article 29 del conveni estableix expressament un període de vacances de 32 dies naturals, una circumstància que és decisiva per a la resolució de la controvèrsia. La Sala assenyala que, d'acord amb els criteris jurisprudencials per a la interpretació dels convenis col·lectius, ha de prevaldre la literalitat de les clàusules quan aquesta és clara. Des d'aquesta perspectiva, considera que la referència a dies naturals inclou necessàriament tant els dies feiners com els dies festius i els caps de setmana que s'inclouen dins el període de vacances.

El tribunal també emfatitza que els mateixos negociadors distingeixen en altres parts de l'acord entre dies naturals i dies laborables; per tant, no es pot sostenir que l'ús d'un terme o l'altre sigui irrellevant. Al parer de la Sala, la disposició acordada demostra la intenció de les parts de definir el període de vacances com un període continu calculat en dies naturals, sense excloure els dies festius que puguin coincidir en aquest període.

La sentència també analitza el marc jurídic internacional i europeu invocat pels demandants. En particular, examina la Convenció núm. 132 de l'OIT, la Directiva 2003/88/CE i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. No obstant això, conclou que cap d'aquestes disposicions reconeix un dret a recuperar o a ser compensat per les festes que coincideixin amb el període de vacances quan el treballador ja té dret a un període de vacances anuals que supera el mínim garantit per llei.

La imagen muestra una estructura arquitectónica moderna con líneas geométricas y sombras marcadas.

Pel que fa a la Convenció núm. 132 de l'OIT, la Sala interpreta que la seva disposició relativa a l'exclusió dels dies festius del període mínim de vacances anuals es limita a garantir el llindar mínim de descans protegit a escala internacional, però no exigeix la concessió automàtica de dies addicionals quan les condicions del conveni col·lectiu ja superen amb escreix aquests mínims.

El Tribunal també diferencia aquest cas d'altres sentències recents relatives a la superposició entre el descans setmanal i els dies festius. Mentre que en aquells casos hi havia dos drets al descans diferents que sorgien simultàniament, el present cas fa referència a un període de vacances acordat en dies naturals, el càlcul del qual inclou tots els dies que cauen dins la seva durada, independentment de si estan classificats com a dies laborables o festius.

En conseqüència, el Tribunal desestima la demanda en la seva totalitat i ratifica la pràctica seguida en el sector, reafirmant que la coincidència entre un dia festiu i un període de vacances establert en dies naturals no dóna lloc, per si mateixa, a un dret addicional a un descans compensatori. La sentència ofereix una pauta especialment rellevant per a aquells sectors on les vacances anuals s'estructuren convencionalment com a períodes calculats en dies del calendari en lloc de dies laborables.


Profissionais relacionados

ATUALIDADE #ECIJA