Proves digitals i IA: el nou camp de batalla en la litigació civil
La qüestió ja no és simplement si les proves digitals poden ser admeses formalment en el procediment. El veritable debat és si resisteixen un contrainterrogatori rigorós. Una captura de pantalla pot servir com a prova, però és poc probable que tingui el mateix pes que una extracció tècnica documentada, amb metadades preservades, traçabilitat demostrada i validació per part d'un expert. De la mateixa manera, una conversa transcrita, un fitxer electrònic o una imatge presentats sense context poden resultar insuficients si no hi ha proves de com es van obtenir, conservar i introduir en el procediment.
La llei processal espanyola proporciona un marc flexible per a l'admissió de suports digitals, gravacions i arxius electrònics. No obstant això, l'admissió formal no equival a valor probatori. Una prova pot ser vàlida des d'un punt de vista processal i, tot i així, tenir un valor limitat si hi ha dubtes sobre la seva autenticitat, preservació o integritat. En un entorn cada cop més digitalitzat, les proves no només s'han de presentar: també s'ha de poder explicar, reconstruir i defensar.
La intel·ligència artificial eleva aquest llistó. A més de les qüestions tradicionals de l'autoria i la integritat, ara hi ha qüestions més complexes: si el contingut ha estat generat o alterat per IA, si un sistema automatitzat ha seleccionat o interpretat dades rellevants, quines fonts s'han utilitzat, quina intervenció humana s'ha produït i si la part contrària pot presentar una impugnació eficaç. Allà on hi ha manca de transparència, biaix o risc de manipulació, la sofisticació tècnica no reforça necessàriament les proves; de vegades, les pot debilitar.
Per tant, qualsevol persona que es basi en anàlisis automatitzades, eines d'IA o informes algorítmics ha de suportar una càrrega més gran de justificació tècnica. No n'hi ha prou amb proporcionar simplement el resultat. Cal explicar la lògica del sistema, les seves fonts, les seves limitacions, el grau de supervisió humana i les garanties aplicades. L'autoritat de l'eina no pot substituir la prova de la seva fiabilitat.
En aquest context, la traçabilitat esdevé un element central. Ha de ser possible reconstruir el cicle de vida de la prova: l'origen, la recollida, l'accés, les transferències, la preservació, les metadades i els controls aplicats. Aquest requisit atorga una nova importància a la cadena de custòdia també en els procediments civils i mercantils. Com més digital és la prova, més important és establir no només què demostra, sinó també com s'ha generat, preservat i presentat davant del tribunal.
No obstant això, la prova digital no s'avalua en isolament ni com una qüestió purament tècnica. La seva eficàcia també depèn de la seva coherència amb la resta de proves, de la qualitat de la seva obtenció i de la seva capacitat per resistir els atacs de la part contrària. La tecnologia no substitueix el judici discrecional del tribunal, però introdueix elements addicionals que s'han de sospesar en termes jurídics.
Aquesta precaució és especialment important quan es tracta de sistemes d'intel·ligència artificial. Els seus resultats no es poden presentar com a veritats objectives simplement per la reputació de l'eina. Poden contenir errors difícils de detectar, amplificar biaixos o generar conclusions que semblen coherents però que, de fet, són invàlides. En aquest àmbit, la fiabilitat no es pot donar per descomptada: cal demostrar-la.
A això s'hi suma una dimensió jurídica inevitable. Moltes proves digitals contenen dades personals, informació confidencial, secrets comercials o elements protegits pels drets fonamentals. El seu ús en un tribunal, especialment quan hi ha eines d'IA implicades, requereix la justificació de la base jurídica, la proporcionalitat i les garanties de confidencialitat. Altrament, les proves es poden impugnar o fins i tot excloure.
Per a les empreses, la conseqüència és directa. Les polítiques de conservació de documents, els mapes de dades, els criteris d'accés, els registres d'activitat i els protocols per a l'ús de la intel·ligència artificial ja no són només qüestions operatives o de compliment normatiu. En un entorn de litigi digital, determinen la disponibilitat, l'admissibilitat i la força persuasiva de les proves. L'estratègia processal comença molt abans del judici: comença amb la gestió de la informació.
Per al litigi, el repte consisteix a traduir la complexitat tecnològica en categories jurídiques que el tribunal pugui entendre. No n'hi ha prou amb invocar conceptes com ara metadades, traçabilitat, algorismes o intel·ligència artificial. El que és crucial és explicar per què aquests elements permeten establir —o qüestionar— l'autenticitat, la integritat i la fiabilitat de les proves.
Fabio Virzi, soci de litigis i arbitratge a Ecija.
Continueu llegint l'article aquí