La Segona Cambra reiterà que els conflictes laborals i l'exercici de poders directius no constitueixen, per si mateixos, assetjament laboral.
La Segona Cambra del Tribunal Suprem de Justícia, en la seva sentència núm. 02381-2026, va conèixer d'una acció ordinària interposada per una funcionària contra l'Estat i la seva superiora immediata, en la qual sol·licitava una declaració de que s'havia produït assetjament laboral i una ordre que obligués ambdós codemandats, solidàriament, a pagar quinze milions de colons en concepte de danys i perjudicis. El Tribunal Laboral del Primer Circuit Judicial de San José havia desestimat la demanda.
En apel·lació, la demandant va al·legar una valoració indeguda de les proves testificals i documentals, les quals, al seu parer, demostraven pressions indegudes per part dels seus superiors, una càrrega de treball excessiva, terminis ajustats, correus electrònics enviats fora de l'horari laboral, l'exposició a altres funcionaris i l'exclusió de reunions, tots els quals van tenir un efecte nociu en la seva salut.
El Tribunal va desestimar l'apel·lació. Va concloure que les proves apuntaven a un entorn de treball inadequat, lluites de poder, resistència al canvi i insatisfacció amb un estil de gestió descrit com a altament controlador, però no a una intenció deliberada de perjudicar el treballador. En aquest sentit, va reiterar que l'assetjament laboral no es constitueix per actes aïllats, desacords ocasionals, decisions administratives legítimes o conflictes inherents a les dinàmiques organitzatives, sinó per una conducta sistemàtica, repetida i prolongada, portada a terme amb l'objectiu de soscavar la dignitat, estabilitat emocional o rendiment laboral de l'empleat.
Com a elements estructurals del delicte, el Tribunal va identificar la intenció de causar un perjudici, la reiteració de la conducta, la seva persistència durant un període significatiu, el desequilibri de poder (encara que l'assetjament també pot sorgir entre iguals) i l'objectiu de degradar la víctima personalment o professionalment. A més, la Cambra va estimar el recurs de l'Estat únicament per augmentar les costes personals que se li van concedir, de dues-centes mil a tres-centes mil colons.
Des de la perspectiva de l'ocupador, la sentència confirma que un estil de gestió exigent o un entorn laboral tès no constitueixen, per si mateixos, assetjament laboral. No obstant això, la sentència també destaca que aquestes disputes poden derivar en litigis prolongats; per tant, és aconsellable documentar adequadament les instruccions, els terminis i les decisions emeses per la direcció, així com abordar a temps les qüestions relacionades amb el clima organitzatiu abans que condueixin a queixes formals.
Segona Cambra del Tribunal Suprem de Justícia, resolució núm. 02381-2026, dictada a les 10.22 h del 24 de juliol de 2026, expedient núm. 22-000940-1178-LA.