Article 324 de la Llei de procediment penal i terminis d'investigació: protecció judicial i principi pro actione

La reforma de l'article 324 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) va introduir terminis estrictes per a la fase d'investigació penal amb l'objectiu de garantir la celeritat processal i evitar retards indeguts. No obstant això, la seva aplicació literal està generant situacions controvertides que comprometen la protecció judicial efectiva i el propi propòsit de la investigació penal.

Aquest article sosté que la interpretació de l'article 324 hauria de ser teleològica i sistemàtica, harmonitzada amb els principis constitucionals i amb la funció del dret penal de protegir els drets legals i preservar l'ordre social.

Introducció

La reforma de l'article 324 de la LECrim va introduir terminis estrictes per a la fase d'investigació penal, amb l'objectiu de garantir la celeritat processal i evitar dilacions indegudes. Tanmateix, l'aplicació literal i rígida de la disposició ha generat controvèrsies que, en ocasions, desconnecten el termini del seu propòsit i generen escenaris de indefensió, especialment quan l'expiració del termini es deu a incidents interns dins de l'òrgan judicial o a sobrecàrregues de treball no relacionades amb les parts.

Aquest article examina els problemes que sorgeixen de la interpretació restrictiva de l'article 324, que condueix a la finalització prematura de la investigació i a la concessió d'arxivaments provisionals malgrat l'existència de fets amb aparença delictiva i la sol·licitud prèvia d'una pròrroga feta a temps per les parts.

Marc normatiu i principis rectors

El règim de l'article 324 de la LECr

L'article 324 de la Llei d'enjudiciament criminal estableix que la investigació s'ha de concloure en un termini màxim de dotze mesos des de l'inici del procediment, que es pot prorrogar mitjançant una resolució raonada dictada abans del seu venciment. La finalitat és doble: garantir l'eficàcia de la investigació i evitar dilacions indegudes.

Funció del dret penal i requisit de l'acció penal

El Preàmbul del Codi Penal subratlla que la funció del dret penal és protegir els drets jurídics essencials i l'eficàcia del sistema sancionador, expressió del principi de legalitat. Aquest propòsit implica que la conducta delictiva no hauria de quedar impune, reforçant l'obligació de perseguir els delictes previstos en el nostre sistema jurídic:

• Constitució Espanyola, art. 124.1: missió del Ministeri Fiscal de promoure l'acció de justícia d'ofici o a petició de les parts interessades.
• LECrim, art. 105: deure del Ministeri Fiscal d'exercir l'acció penal quan ho consideri oportú.
• Codi Penal, articles 407 i 408: classificació de l'abandonament de càrrec i la no-persecució de delictes per part d'una autoritat o funcionari, respectivament.

Protecció judicial efectiva i jerarquia normativa

L'article 24 de la Constitució Espanyola consagra el dret fonamental a la protecció judicial efectiva, que inclou l'accés als tribunals i el dret a obtenir una decisió basada en la llei, prohibint els obstacles formalistes que no estiguin suficientment justificats.

L'article 5.1 de la LOPJ imposa als jutges i tribunals el deure d'interpretar i aplicar les normes d'acord amb la Constitució i els drets fonamentals, d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional.

A això s'hi suma el principi de jerarquia normativa, que garanteix la coherència i la supremacia del sistema jurídic en impedir que una norma de rang inferior contradigui una de rang superior. Aquest principi, consagrat a l'article 9.3 de la Constitució espanyola —que estableix que «les normes que regeixen els diferents ordres jurídics (...) no poden contradir les disposicions d'aquesta Constitució' i l'article 1.2 del Codi Civil, que estableix que 'les disposicions que contradiguin una disposició de rang superior seran nul·les', exigeix que la Llei d'Enjudiciament Penal, com a llei ordinària, s'interpreti d'una manera compatible amb la Constitució i amb les lleis orgàniques, inclòs el Codi Penal, i mai en oposició als seus mandats.

El problema pràctic: pròrrogues no acordades i sobreseïments automàtics

L'experiència pràctica mostra casos en què el tribunal instructor no atorga una pròrroga a temps d'acord amb l'article 324 de la LECrim, tot i que la part la va sol·licitar amb suficient antelació. Això de vegades passa a causa d'errors processals, incidents organitzatius o sobrecàrregues estructurals. Com a resultat, l'expiració del termini precipita acords de sobreseïment provisional, amb l'efecte real de paralitzar les investigacions sobre fets que mostren indicis de delicte.

Al nostre parer, aquesta interpretació automàtica de l'expiració del termini i del tancament de la investigació és excessivament rígida, desconnectada de la finalitat de la disposició i contrària al principi pro actione, especialment quan no hi ha una manca material de defensa per a la persona investigada i el retard es deu a disfuncions internes no relacionades amb les parts.

Bases doctrinals i jurisprudencials

El Tribunal Constitucional ha reiterat que el principi pro actione opera amb la màxima intensitat en l'accés a la jurisdicció, prohibint interpretacions formalistes que obstaculitzin injustificadament el dret fonamental (vegeu, entre d'altres, la STC 10/2022).

Per la seva banda, el Tribunal Suprem ha advertit que les formalitats processals no es poden utilitzar com a barreres per a la persecució de delictes quan no hi ha indefensió material per a la persona investigada. En particular, ha assenyalat que els terminis previstos a l'article 324 de la Llei d'Enjudiciament Criminal són instruments per evitar dilacions indegudes, no per causar situacions d'impunitat. Per tant, és una garantia processal, no un límit constitucional, de manera que el seu incompliment no constitueix automàticament una violació del dret a la defensa (vegeu, per exemple, les STS 317/2025 i 502/2025; i la doctrina recent sobre els terminis d'investigació i els procediments conduïts després del termini). De la mateixa manera, l'STS 871/2023 subratlla que l'impuls processal recau en l'òrgan judicial i en el Ministeri Fiscal, els quals han de prendre mesures per evitar els danys derivats d'errors interns.

Des d'una perspectiva de dret penal, autors com Muñoz Conde sostenen que l'aplicació estricta de les normes no equival a una interpretació literal desprovista de significat material: el propòsit de la disposició ha de guiar la seva interpretació, garantint una investigació eficaç i evitant que la víctima del delicte assumeixi les conseqüències dels errors dels altres.

Proposta d'interpretació: una lectura teleològica i sistemàtica de l'article 324

El propòsit com a criteri hermenèutic

La interpretació de l'article 324 de la Llei d'Enjudiciament Criminal ha de ser teleològica, tenint en compte la seva finalitat última: garantir l'eficàcia de la investigació i evitar dilacions indegudes. Això no justifica convertir la disposició en un mecanisme de tancament automàtic quan l'expiració del termini es deu a incidents no atribuïbles a les parts i no comporta indefensió.

Prova de real indefensió

Es proposa l'aplicació d'una prova de real indefensió: com a criteri de decisió abans d'adoptar una mesura tan greu com l'arxivament per expiració del termini d'investigació, l'òrgan judicial ha de fer una avaluació específica de l'evolució de les actuacions i verificar si la demora ha causat un perjudici substancial a la persona investigada (per exemple, la limitació de la defensa, la pèrdua de proves exculpatives, la vulneració de drets fonamentals). En absència de danys d'aquest tipus, l'objectiu de la investigació ha de prevaldre.

Pes de l'impuls processal de l'òrgan judicial i del Ministeri Fiscal

L'impuls processal recau principalment en l'òrgan judicial i en el Ministeri Fiscal. La manca de pròrroga a causa d'errors interns o de la càrrega de treball no hauria de tenir efectes negatius en l'interès públic ni en la víctima. Transferir les conseqüències de les pròpies disfuncions del sistema a aquests subjectes alteraria l'equilibri entre garanties i efectivitat que ha de prevaldre en les investigacions penals. En aquestes situacions, s'han de prendre mesures correctores per evitar els danys derivats d'aquestes disfuncions; si no, el termini deixaria de funcionar com una garantia i es convertiria en una sanció processal sense base constitucional.

Compatibilitat amb la Constitució i la jerarquia de normes

La LECrim, com a llei ordinària, s'ha d'interpretar i aplicar d'acord amb la Constitució (articles 24 i 9.3 CE) i els principis rectors de la LOPJ (article 5.1).

El dret a la tutela judicial efectiva (article 24 CE) no es limita a les garanties de la persona investigada, sinó que també inclou el dret de les víctimes i de la societat a obtenir una resposta judicial basada en el fons de l'assumpte, sempre que el procediment es dugui a terme amb respecte a les garanties essencials. Per la seva banda, el principi de jerarquia normativa (art. 9.3 CE i art. 1.2 CC) impedeix interpretacions que distorsionin la protecció judicial efectiva o frustre la funció de garantia del dret penal.

Des d'aquesta perspectiva, l'article 324 de la LECr ha de ser interpretat d'una manera constitucionalment orientada, impedint que una disposició jurídica ordinària tingui efectes materialment incompatibles amb els drets fonamentals i els principis bàsics del sistema jurídic.

En conseqüència, el requisit temporal previst a l'article 324 no pot conduir a la impunitat per incidents administratius quan hi ha un interès públic en la persecució i no hi ha una indefensió real, ja que això donaria lloc a resultats materialment injustos o resultats contraris a la funció constitucional dels procediments penals.

Conclusió

• L'article 324 de la Llei d'enjudiciament penal persegueix l'eficiència i la rapidesa de la investigació, no pas el tancament automàtic de la investigació a causa d'incidents aliens a les parts.
• Una lectura teleològica i sistemàtica de la disposició, a la llum de l'article 24 de la Constitució espanyola, l'article 5.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, la jerarquia de normes (article 9.3 de la Constitució espanyola i article 1.2 del Codi Civil) i la funció del dret penal (preàmbul del Codi Penal), exigeix evitar interpretacions formalistes que comprometin la protecció judicial efectiva.
• Cal aplicar una prova de manca de defensa real abans d'acceptar l'arxivament de casos per caducitat del termini, sopesant l'interès públic i la protecció dels drets legals.
• Cal enfortir la gestió interna dels terminis, justificar adequadament les pròrrogues i planificar l'activitat investigadora, per tal d'evitar que els errors administratius donin lloc a la impunitat.
• La coordinació entre el poder judicial i la Fiscalia és essencial per garantir que els terminis establerts a l'article 324 contribueixin a l'eficiència sense vulnerar els drets fonamentals.

Article d'opinió escrit per Silvia Zamorano, sòcia, i Marta Coro, associada júnior del departament de Compliment Normatiu d'ECIJA Madrid, i publicat a Elderecho.com.