Acord de la UE sobre el paquet Omnibus II: simplificació de les normes de sostenibilitat (CSRD i CSDDD)

El Consell de la UE i el Parlament Europeu han arribat a un acord provisional per simplificar els requisits de sostenibilitat per a l'informe corporatiu i la diligència deguda. Aquest acord, conegut com el paquet «Omnibus II», redueix la càrrega reguladora i limita l'efecte en cascada de les obligacions sobre les empreses més petites. En la pràctica, més del 80 % de les empreses europees estaran exemptes de les noves obligacions d'informe mediambiental i social gràcies a l'elevació dels llindars d'aplicació. Tot i que això suposa menys ambició i abast que les normes originals del Pacte Verd Europeu, a canvi dona a les empreses la certesa reguladora que esperaven per planificar les seves estratègies de sostenibilitat. L'acord simplifica dues directives clau aprovades recentment: la Directiva de Presentació d'Informes de Sostenibilitat Empresarial (CSRD) i la Directiva de Diligència Deguuda en Matèria de Sostenibilitat Empresarial (CSDDD), en alleugerir els requisits i centrar-los només en les empreses més grans.

Pròxims passos: L'assemblea plenària del Parlament Europeu va adoptar definitivament l'acord el 16 de desembre de 2025, després del qual el text serà ratificat formalment pel Consell i incorporat al dret de la UE mitjançant la seva publicació al Diari Oficial. Només llavors les esmenes entraran en vigor.

Principals canvis en la Directiva CSRD (informació sobre sostenibilitat)

• Àmbit reduït: Només les empreses de la UE amb més de 1.000 empleats i una facturació neta anual de més de 450 milions d'euros estaran obligades a informar sobre informació de sostenibilitat, incloses les empreses de tercers països que operin a la UE i que superin aquest llindar empresarial dins de la Unió. Aquest augment dels llindars (en comparació amb el límit anterior, que podia incloure empreses amb una facturació d'uns 50 milions) exclou aproximadament el 85 % de les empreses europees de les obligacions d'informar, concentrant la càrrega en les empreses més grans amb un impacte més gran. A més, les societats holding financeres pures (que només tenen accions i no prenen decisions operatives) estan exemptes de l'àmbit d'aplicació de la CSRD, sempre que designin una filial a la UE perquè presenti els informes en nom seu. De la mateixa manera, les empreses que ja estaven obligades a presentar informes el 2024 en virtut de la CSRD (la «onada 1»), però que ara queden fora de l'àmbit d'aplicació amb els nous llindars, no hauran de presentar informes el 2025 ni el 2026 (exempció transitòria).
• Padrons sectorials voluntaris: es manté la naturalesa voluntària dels padrons d'informació específics del sector. En altres paraules, no hi haurà estàndards sectorials obligatoris imposats per la Comissió; les empreses podran utilitzar directrius sectorials que es desenvolupin de manera opcional. Això preserva la disposició introduïda a la CSRD que estableix que els estàndards sectorials (que complementen els estàndards generals de sostenibilitat, els ESRS) no són obligatoris, la qual cosa redueix la càrrega reguladora addicional per a sectors concrets.
• Límits en la cadena de valor: Per evitar imposar càrregues excessives als proveïdors i a les pimes vinculades, l'acord introdueix un límit a la informació que les grans empreses poden exigir als seus socis externs. Les empreses subjectes a la CSRD no podran exigir dades més enllà de les previstes en les normes voluntàries a les entitats de la seva cadena de valor que quedin per sota del llindar (per exemple, empreses amb menys de 1.000 empleats). Aquestes empreses més petites tindran dret a denegar sol·licituds d'informació addicionals, la qual cosa garanteix que les noves normatives no imposen càrregues indirectes a les pimes.
• Portal digital de la UE: Es confirma el mandat de crear un portal europeu de sostenibilitat que proporcioni plantilles, directrius i informació gratuïta per a l'elaboració d'informes. Aquest portal (similar a l'EFRAG Knowledge Hub) centralitzarà recursos i guies, facilitant el compliment de les obligacions per a les empreses obligades.
• Verificació limitada ("assegurament"): D'acord amb la simplificació, no es duran a terme restriccions addicionals dels requisits de verificació externa dels informes de sostenibilitat. La CSRD mantindrà el nivell de "verificació limitada" per part d'un auditor o verificador independent, en lloc d'elevar-lo a una auditoria més rigorosa de "seguretat raonable" en el futur. Això inclourà el requisit de seguretat, evitant costos addicionals; la revisió de la informació ESG continuarà sent limitada en abast en lloc d'equiparar-se amb una auditoria financera completa.

Principals canvis en la Directiva CSDDD (diligència deguda corporativa)

• Àmbit reduït: Les obligacions de diligència deguda en matèria de sostenibilitat (identificació i gestió dels impactes ambientals i en els drets humans en les operacions i la cadena de subministrament) només s'aplicaran a les empreses de grans dimensions: les que tinguin més de 5.000 empleats i un volum de negoci superior a 1.500 milions d'euros. (Per a les empreses no europees, s'aplicarà si generen més de 1.500 milions d'euros a la UE, superant el llindar equivalent). Aquest augment dràstic dels llindars (prèviament es proposava exigir-ho a les empreses amb més de 1.000 empleats i més de 450 milions d'euros) reduirà significativament el nombre d'empreses subjectes a la directiva.
• Enfocament basat en el risc: la posició del Parlament Europeu sobre la implementació de la diligència deguda proporcional al risc prevaleix en el text final. Les empreses només haurien de sol·licitar informació als seus socis comercials quan hi hagi una expectativa raonable d'un impacte advers significatiu, en lloc de recopilar dades de manera sistemàtica de tots els proveïdors. Això evita haver de sol·licitar dades innecessàries a entitats que queden fora de l'àmbit de la regulació, la qual cosa redueix la burocràcia i l'efecte en cadena sobre les empreses més petites. Les empreses podran centrar els seus esforços de seguiment en aquelles àrees i socis de la cadena on el risc d'impactes negatius sigui més probable o greu, en lloc de dur a terme un mapeig exhaustiu de tota la cadena.
• Eliminació dels plans de transició climàtica: S'elimina l'obligació d'establir un pla de transició climàtica alineat amb l'Acord de París. La directiva original de la CSDDD exigia que les empreses adoptessin plans per reduir les seves emissions i mitigar el canvi climàtic; aquest requisit s'ha eliminat completament de l'acord Omnibus II, la qual cosa alleuja les càrregues relacionades amb el clima. Això representa un alleujament regulador significatiu per a les empreses, tot i que és una de les mesures que més preocupa els defensors del medi ambient.
• Responsabilitat civil i sancions nacionals: El règim final elimina la proposta de responsabilitat civil harmonitzada a escala de la UE per incompliments del deure de diligència. En lloc d'un marc europeu uniforme, les lleis nacionals definiran les conseqüències i els recursos per a les infraccions (i la Comissió avaluarà en el futur si seria necessari un règim unificat). També s'ha acordat imposar un límit màxim a les sancions: les multes per incompliment de la CSDDD no podran superar el 3 % de la facturació global de l'empresa infractora, la qual cosa garanteix un límit uniforme a tota la UE. En resum, l'aplicació i l'execució de la directiva es descentralitzaran a cada Estat membre, dins d'aquests límits.
• Termini ajornat: El calendari d'entrada en vigor de la CSDDD s'ha prorrogat. Els Estats membres tindran un any addicional (fins al juliol de 2028) per trasposar la directiva a la seva legislació nacional, i les empreses afectades tindran fins al juliol de 2029 per complir les noves obligacions. Això retarda la implementació en 12 mesos en comparació amb el pla inicial, donant tant als reguladors com a les empreses més temps per adaptar-se als requisits de diligència deguda.

Conclusions 

El paquet Omnibus II representa un compromís polític que redueix els requisits de sostenibilitat en comparació amb el que s'havia previst originalment, però alhora proporciona claredat i certesa a les empreses per als propers anys. Amb un àmbit de rendició de comptes i diligència deguda més limitat i terminis definits, les organitzacions podran reprendre les decisions estratègiques que estaven en suspens, planificar els programes de compliment normatiu i assignar inversions amb més confiança, ara que disposen de paràmetres reguladors més estables i familiars. En paraules de la Presidència danesa de la UE, l'acord "és un pas important cap a un entorn empresarial més favorable, que ajudarà les nostres empreses a créixer i innovar" en reduir costos i càrregues administratives.

No obstant això, des d'una perspectiva de sostenibilitat, els canvis també són polèmics. S'ha assenyalat que aquesta "simplificació" implica una reducció històrica de les obligacions mediambientals i socials, la qual cosa genera preocupació entre les organitzacions mediambientals per un possible retrocés en els objectius del Pacte Verd. Cal destacar també que l'acord inclou una clàusula de revisió que permetrà a la Comissió Europea reavaluar l'abast tant de la CSRD com de la CSDDD en el futur. En altres paraules, les autoritats de la UE podrien proposar ajustos addicionals a aquests llindars o obligacions en els pròxims anys si es considera necessari per assolir els objectius de sostenibilitat. De moment, però, la prioritat de la UE és simplificar el marc normatiu i oferir a les empreses un alleujament regulador i una certesa jurídica definitiva sobre el que s'espera d'elles pel que fa als ODS. Aquest equilibri entre una càrrega reduïda i la certesa reguladora va ser, de fet, «el que les empreses estaven esperant» per poder avançar amb els seus plans de sostenibilitat amb certesa i predictibilitat.

Article escrit pel Departament d'Urbanisme i Sostenibilitat d'ECIJA Madrid.