Veus en defensa pròpia: la batalla legal davant de la clonació per IA

Amb l'irrupció de la gran protagonista d'aquesta dècada, la Intel·ligència Artificial, han sorgit nombroses inquietuds en el sector audiovisual. Especialment, l'aparició d'eines capaces de replicar veus humanes ha donat pas a una sèrie de riscos per als professionals creatius i d'interpretació, com la clonació de les seves veus, la pèrdua de control sobre la identitat vocal o les possibles suplantacions d'identitat, entre d'altres. En definitiva, en alimentar sistemes de IA amb gravacions reals, és possible generar diàlegs i narracions amb les veus de persones que no han interpretat els mateixos originàriament, la qual cosa planteja serioses implicacions ètiques i legals.

Davall aquesta situació, PASAVE -la Plataforma d'Associacions i Sindicats d'Artistes de Veu d'Espanya- es va mobilitzar l'any passat per impulsar la inclusió de limitacions contractuals a l'ús de IA amb les veus dels actors. El seu objectiu principal era evitar que les grans distribuïdores poguessin utilitzar la veu d'un actor o actriu de doblatge en un projecte, per després replicar-la en altres projectes sense la seva participació directa. En altres paraules, impedir que s'exhibeixin i explotin produccions audiovisuals que inclouen la seva veu clonada sense consentiment ni compensació.

Com a resposta, es va dur a terme una acció coordinada de tots els sindicats i organitzacions de doblatge d'Espanya en les negociacions de les seves condicions contractuals. Tradicionalment, igual que ocorre amb altres professionals creatius, la norma general ha estat la cessió absoluta i il·limitada de drets a favor de la productora, amb l'objectiu que aquesta, o el tercer finançador del projecte, pogués rentabilitzar la inversió econòmica realitzada per tots els mitjans possibles. Com a contrapartida, això deixava els intèrprets sense control sobre els usos posteriors del resultat de la seva feina.

Aquest procés va culminar amb la redacció d'una clàusula d'exclusió de drets, acceptada per múltiples actors clau del sector. Aquesta clàusula estableix el següent:

“No es permet ni es cedeix l'ús de la veu, modulació, timbre, gestos i elements anàlegs del locutor/a o de l'actor/actriu de doblatge o de veu, per ser utilitzats en l'entrenament, simulació o qualsevol acció similar en programes o projectes d'intel·ligència artificial (IA), robòtica, videojocs o qualsevol metodologia que transformi la interpretació original, amb fins diferents als detallats en aquest contracte, que és donar veu i interpretar a un o diversos personatges d'una producció concreta.”

En resum, aquesta clàusula garanteix que la veu gravada de l'actor o actriu de doblatge per a un projecte no podrà ser replicada mitjançant IA per a altres fins diferents d'interpretar a un personatge específic en aquesta producció. D'altra banda, sembla deixar oberta la possibilitat d'utilitzar eines de IA a tal efecte, sempre que sigui dins del mateix projecte i per al mateix personatge.

Com a resultat d'aquest nou escenari, diverses distribuïdores han acceptat incorporar, bé la clàusula “PASAVE”, o bé limitacions contractuals similars que restringeixen l'ús de veus mitjançant intel·ligència artificial per a usos diferents als pactats, i que exigeixen adquirir el consentiment necessari per poder realitzar determinats usos. Entre les companyies que han adoptat aquestes clàusules es troben Movistar, Sony Pictures Entertainment, Netflix, AMC Networks i RTVE.

Junt amb aquestes limitacions contractuals, és necessari considerar la normativa vigent. 

El Reglament (UE) 2024/1689, conegut com a Reglament d'Intel·ligència Artifical o Llei de IA, classifica els sistemes en nivells de risc inacceptable (prohibit), alt (subjecte a requisits estrictes), limitat (subjecte a obligacions de transparència) i mínim o nul (no regulat), establint controls més estrictes sobre els sistemes que presenten majors riscos per als drets fonamentals, la salut i la seguretat dels ciutadans.

En el cas dels deepfakes o ultrasuplantacions,—com ocorre en replica la veu de forma convincents per interpretar textos no pronunciats per una persona a través de la seva veu en altres interpretacions—, quedarien englobades en la categoria de risc limitat i, per tant, subjectes a obligacions de transparència. Així, la normativa exigeix que s'inclogui un avís clar indicant que es tracta de contingut generat o manipul·lat per IA. No obstant això, el propi reglament exempta d'aquesta obligació quan el contingut forma part d'una obra manifestament creativa, satírica, artística, de ficció o similar, la qual cosa és el cas de les pel·lícules i sèries audiovisuals. En aquests casos, n'hi ha prou amb informar de manera adequada sobre l'existència de contingut generat artificialment, sense que això interfereixi en l'exhibició o gaudiment de l'obra.

És clar que, aquesta excepció no implica que es pugui realitzar un deepfake de qualsevol persona en projectes audiovisuals sense restriccions, fins i tot encara que s'informi degudament de la utilització de IA. Aquesta nova regulació ha de ser analitzada conjuntament amb la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. Malgrat que aquesta normativa va ser promulgada fa dècades, continua sent el marc jurídic fonamental per regular l'ús de la imatge i la veu de les persones, i exigeix el consentiment exprés de la persona afectada per a qualsevol ús de la seva imatge i veu, fins i tot quan s'empren en entorns artístics o tecnològics.

En definitiva, la nova clàusula PASAVE i les seves diferents variants marquen un precedent en el sector i podrien obrir la porta a futures regulacions similars en altres àmbits. La batalla legal davant de la clonació per IA ha començat i ja està donant els seus primers fruits. I és que, encara que és innegable que les cesssions de drets exhaustives són necessàries perquè productores, plataformes i distribuïdores puguin rentabilitzar les seves inversions i garantir la viabilitat dels projectes audiovisuals, aquest marge contractual no ha de convertir-se en una carta blanca que permeti la substitució del treball humà mitjançant veus clonades. El desafiament estarà a trobar un punt d'equilibri on la innovació tecnològica complementi el talent professional sense desvirtuar-lo ni eliminar-lo.

Article escrit per Clara Collado, senior associate de l'àrea de Media d'ECIJA Madrid.