Una visió general relativa al Pla Estatal de lluita contra la Corrupció de juliol de 2025

El passat 9 de juliol es va publicar el Pla Estatal de lluita contra la Corrupció del Govern d'Espanya, amb l'objectiu de crear una estratègia de lluita contra la corrupció pública, en resposta als darrers escàndols de corrupció ocorreguts al país. Com a part de les mesures proposades mitjançant el referit pla, destaquem les següents:

1. En matèria de Compliance resulta d'especial interès la mesura 9, que estableix mecanismes de control i sanció davant d'empreses corruptores. En aquest sentit, el pla preveu un endureixement de les sancions a empreses corruptores, que reforci i impliqui una migració de l'actual sistema de multes cap a un sistema de sancions econòmiques, sobre la base dels ingressos anuals de l'empresa corruptora o amb forquilles més àmplies en funció del perjudici causat.

D'altra banda, es contempla la millora de l'aplicació del blacklisting en la legislació espanyola. Actualment, la Llei de Contractes del Sector Públic ja preveu (en el seu article 71) la prohibició de contractar amb persones jurídiques que siguin declarades penalment responsables per determinats delictes.

Si bé el pla menciona una automatització de la inhabilitació per contractar en cas que una empresa fos penalment responsable, no es reflecteix la novetat que aquesta mesura comportaria, en relació amb el referit article 71. 

Pel contrari, sí es fa al·lusió a la creació d'un registre públic d'empreses inhabilitades. Aquest registre resultaria especialment interessant en la mesura en què podria ser empleat, igualment, per empreses privades, en el marc dels seus procediments de diligència deguda externa. 

Una de les mesures més notòries i que resultaria un avanç important en matèria de Compliance és la relacionada amb els mecanismes de Compliance anticorrupció obligatoris per a empreses.

El pla menciona l'obligació d'empreses privades de dotar-se de sistemes anticorrupció i auditories periòdiques en la matèria, si bé no concreta l'abast d'aquesta obligació, deixant-ho obert a opcions com grans empreses (seguint el model francès) o subjecte a condicions com la intenció de contractar amb l'administració pública. 

Curiosament, una opció que no projecta el pla és la emprada al nostre país veí, Portugal, que estableix l'obligació de disposar d'un Règim de Prevenció de la Corrupció (i infraccions connexes) a totes les entitats amb cinquanta o més empleats, habent-se creat, a més, una autoritat nacional (MENAC) encarregada de la supervisió del seu compliment.

 2. En matèria de protecció al delator destaca l'ampliació de l'abast de la protecció, d'una banda, a la figura del Responsable del Sistema, i, d'altra banda, a aquelles persones que denunciïn, no només mitjançant canals interns, sinó també directament davant la Fiscalia, la policia o els òrgans judicials. Aquestes es tracten de mesures fonamentals per promoure la cultura d'informació i, en general, de Compliance, en les organitzacions.

3. En matèria processal, aquest pla suposa una profunda renovació del pla processal destinat a prevenir, detectar i sancionar les pràctiques corruptes en l'àmbit públic. Entre les seves principals innovacions, destaca la instauració de l'Autoritat Nacional d'Integritat Pública, un organisme amb autonomia funcional encarregat de coordinar les polítiques de prevenció, investigació i supervisió del compliment ètic a les administracions. Aquesta institució centralitzaria competències disperses i dotaria de més coherència a la resposta administrativa davant dels indicis de corrupció, introduint mecanismes de control més àgils i amb facultats d'actuació immediata. 

Pel que fa a l'àmbit judicial, el pla reforça les capacitats processals mitjançant l'ampliació de la Fiscalia Especial Anticorrupció, la creació d'unitats judicials especialitzades i la prioritat processal dels casos en què estiguin implicats càrrecs públics. També introdueix modificacions substancials en els terminis de prescripció dels delictes relacionats amb la corrupció, garantint que les causes no quedin impunes per dilacions indegudes. Així mateix, i també en l'àmbit judicial, el Pla operaria una modificació de la Llei d'Enjudiciament Criminal per donar-li la instrucció de les causes penals al Ministeri Fiscal, tal com ja fa en temes relacionats amb Dret penal de menors. 

Un altre element processal de rellevància és la implementació d'un registre públic d'entitats sancionades per corrupció, que impedirà a les empreses condemnades participar en licitacions o rebre subvencions durant un període determinat, reforçant així la transparència i la integritat en la contractació pública.

El pla inclou igualment un nou instrument de recuperació patrimonial: el decomís preventiu o administratiu, que autoritza la confiscació de béns sospitosos de procedir d'activitats corruptes sense necessitat de sentència ferma, permetent una resposta més ràpida i eficaç davant la pèrdua de fons públics. Juntament amb això, es reforça la transparència financera dels partits polítics i les seves fundacions: tota entitat que percebi fons públics haurà de sotmetre's a auditories externes i declarar donacions superiors a 2.500 euros en un termini màxim de trenta dies, amb l'objectiu de garantir el seguiment del diner públic. 

En conjunt, el pla de 2025 configura un sistema processal integral que abasta totes les fases de la lluita contra la corrupció —des de la prevenció i la investigació fins a la sanció i la recuperació d'actius—, dotant l'Estat d'instruments més moderns, coordinats i eficients per protegir la integritat de les institucions i enfortir la confiança ciutadana en elles.

Accedeix al contingut complet de l'article publicat a El Confidencial aquí.