Del curt al llarg: la importància del Chain Of Title

Articles15 de setembre del 2025
L'augment del curtmetratge com a pas previ al llargmetratge planteja reptes legals per als productors, que han de garantir la correcta cessió de drets des de l'inici per evitar bloquejos en l'explotació futura de les seves obres.

El passat 25 de juny de 2025 va tenir lloc la novena edició dels Premis Fugaz. Aquests guardons tenen com a finalitat reconèixer el talent i l'esforç empresarial involucrat en la indústria del curtmetratge d'Espanya. 


És fàcil apreciar, pel contingut de les obres distingides, que han quedat lluny aquells anys en què aquest sector estava exclusivament destinat a unes poques produccions de baix pressupost, generalment vinculades a l'àmbit acadèmic o a un talent novell. 


Tant és així que en la resolució de la darrera convocatòria d'Ajudes a la producció de curtmetratges sobre projecte convocades per l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (organisme autònom adscrit al Ministeri de Cultura) s'observa la concurrència de projectes de curtmetratge amb pressupostos que superen els 200.000 euros, xifra que dista dels curtmetratges que poden ser realitzats en un entorn educatiu. 


El curtmetratge com a pont cap al llargmetratge.

La raó que subjau en aquest canvi de paradigma pot radicar en que el curtmetratge ja no té com a única funció servir a un talent emergent i amb escassos recursos financers, sinó que també és utilitzat per productores consolidades que desitgen augmentar la seva reputació en el mercat –a través del circuit de festivals cinematogràfics– o realitzar una primera prova per un projecte audiovisual més ambiciós –com seria una sèrie o un llargmetratge posterior–.


Precisament, en la indústria audiovisual recent, és cada vegada més freqüent que els curtmetratges serveixin com a punt de partida per desenvolupar llargmetratges basats en el seu argument o guió. Bona prova del que s'ha dit la trobem a les pel·lícules espanyoles “Madre”, “Cedita” o “Buffalo Kids” i, a nivell internacional, en la multimilionària franquícia “Saw”.


La perspectiva de la legislació de drets d'autor.

Tanmateix, l'augment de la indústria del curtmetratge i la seva utilitat com a pas previ per la producció d'un llargmetratge posterior no ha vingut acompanyat de la implantació de la deguda pràctica jurídica durant la seva producció. 


D'aquesta manera, no és inusual observar que, un cop la productora ha produït el curtmetratge i ha aconseguit el repte d'assegurar la financiació necessària per dur a terme el rodatge del següent llargmetratge, aquesta producció hagi de suspendre's per no comptar amb els drets necessaris per dur a terme la seva adaptació. 


Com bé és sabut, el Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (“LPI”) atorga a l'autor d'una obra original una sèrie de drets exclusius sobre la seva creació entre els quals es troben el dret de reproducció (article 18), el dret de distribució (article 19), el dret de comunicació pública (article 20) o el dret de transformació (article 21). 


Precisament aquest últim dret –el dret de transformació– és el que permet al titular d'una obra realitzar qualsevol modificació en la seva forma de la qual es derivi una creació diferent. 


Traslladat al sector audiovisual, l'exercici del dret de transformació es tradueix en la possibilitat de dur a terme, entre altres modificacions, remakes, seqüeles o precuels d'una obra audiovisual preexistent –com assenyala la Sentència de l'Audiència Provincial de Madrid número 107/2007 – o, com en el cas que ens ocupa, de realitzar una pel·lícula basada en aquell aclamadíssim curtmetratge.


Cessió de drets. Normes supletoris i presumpcions legals.


D'aquesta manera, a fi de garantir una explotació pacífica de l'obra audiovisual, el productor ha de recollir la oportuna cessió de drets de tots els intervinents la contribució dels quals sigui generadora de drets de propietat intel·lectual. 


Aquest procés d'assegurament de drets és comunament denominat en el sector amb l'expressió anglesa Chain Of Title (Cadenes de drets).


En particular, el productor ha d'adquirir aquesta cessió de les persones que posseeixen la condició d'autor de l'obra audiovisual. Aquests individus són el director-realitzador, l'argumentista, l'adaptador, el guionista, i l'autor de les composicions musicals, amb o sense lletra, creades especialment per aquesta obra (article 87 LPI). 


A més, és fonamental que la cessió contractual especifiqui de manera clara el seu àmbit temporal i territorial. En aquest sentit, en absència de menció expressa, entren en joc les normes supletoris previstes en l'article 43 LPI: “la manca de menció del temps limita la transmissió a cinc anys i la del àmbit territorial al país en què es realitzi la cessió”. Aquestes limitacions poden resultar especialment gravoses per a una indústria orientada a la distribució global i a llarg termini, especialment si es té en compte que el termini mitjà de producció d'una obra audiovisual oscil·la, en mitjana, entre un i quatre anys.


Com ha confirmat la recent Sentència de l'Audiència Provincial de Madrid número 16572/2024, aquestes normes supletoris entrarien en vigor fins i tot en el cas que la creació intel·lectual sigui fruit d'un encàrrec i existeixi contraprestació econòmica per la seva elaboració. 


A major abundament, la LPI inclou –dins del règim especial de l'obra audiovisual– una presumpció addicional en relació amb els drets que se suposen cedits al productor per part dels seus autors (article 88 LPI). 


Segons aquesta presumpció legal, a falta de menció expressa, se suposaran cedits al productor d'una obra audiovisual els drets de reproducció, distribució i comunicació pública, així com els de doblatge o subtitulat de l'obra, drets que el legislador va considerar imprescindibles per a l'explotació de l'obra. 


Cal fer notar que, excepte el doblatge i el subtitulat, el dret de transformació no figura entre els drets que se suposen presumpte cedit al productor. 


Per tant, una deficient pràctica contractual durant la producció d'un curtmetratge podria impedir al productor dur a terme aquest esperat llargmetratge en el futur, al no posseir la titularitat del seu dret de transformació. 


En definitiva, de poc li servirà al productor tenir la propera “gallina d'or” en forma de curtmetratge si no ha assegurat degudament la Cadena de Drets durant la seva producció. 


Consulta l'article complet aquí

Fachada de un cine iluminada con luces cálidas y el letrero que dice 'CINEMA'.

Sòcies/socis relacionats

ACTUALITAT #ECIJA