Adquisició d'energia en virtut del Reial Decret 88/2026: identificació, informació i capacitat de proporcionar proves

L'adopció del Reial Decret 88/2026 de l'11 de febrer enforteix significativament les garanties que regulen la contractació del subministrament elèctric amb els consumidors.

Tot i que el Reglament regula diversos aspectes del mercat elèctric, una de les seves implicacions més rellevants per als proveïdors està relacionada amb els processos de registre de clients, on s'eleven els estàndards en tres àrees clau:

• la identificació del titular del contracte,
• prova de l'enviament del document resum preliminar, i
• la conservació de proves del consentiment del consumidor.

En la pràctica, el nou marc regulador desplaça el focus de la mera informació al consumidor a la capacitat de justificar legalment cada pas del procés contractual.

1. Enfortiment del principi de titularitat del subministrament

El Reglament es basa en el principi que el contracte de subministrament és personal i ha de correspondre a l'usuari real de l'energia. Això implica que els proveïdors han d'adoptar mecanismes que permetin la verificació adequada de la identitat del sol·licitant i la seva relació amb el punt de subministrament.

En aquest context, el Reglament exigeix que, en els contractes amb persones físiques, el subministrador reculli i conservi la informació que permeti identificar correctament l'usuari.

A més, el Reglament introdueix un termini de temps significatiu: la informació utilitzada per identificar l'usuari s'ha d'haver obtingut no més de trenta dies abans de la signatura del contracte.

Aquest requisit fa necessària una revisió dels processos de contractació a distància, especialment a través de canals digitals, telefònics o intermediaris.

2. Enviament previ del document de resum i confirmació de la seva recepció

El Reial Decret 88/2026 estableix que, abans de formalitzar el contracte, el consumidor ha de rebre un document de resum separat del contracte, que detalli els termes essencials de l'oferta.

Aquest document s'ha de presentar en un llenguatge clar i comprensible i ha d'incloure informació com ara:

• la identitat del titular del contracte,
• l'adreça i el CUPS del punt de subministrament,
• condicions financeres de l'oferta,
• qualsevol penalització per rescissió anticipada.

Tanmateix, l'element realment innovador és que la normativa exigeix una prova de l'hora en què el document es va posar a disposició del consumidor.

En particular, el subministrador ha de conservar:

• prova de l'hora en què es va enviar el document, o
• on sigui aplicable, prova de l'hora en què el consumidor l'ha llegit.

Això converteix el document de resum en un pas preliminar i obligatori de prova en el procés de contractació.

3. Documentació que acrediti el consentiment del consumidor

El Reglament estableix que el comerciant ha de conservar, en un suport durador, certa documentació relativa al procés de contractació. Aquesta documentació constitueix una prova del consentiment real del consumidor.

Els documents que s'han de conservar inclouen:

• informació que permeti identificar l'usuari,
• prova de l'enviament o de la lectura del document resum,
• el contracte emplenat i signat pel consumidor,
• on sigui aplicable, la gravació completa de la trucada en què es va concloure el contracte per telèfon.

A més, quan el contracte es conclogui per telèfon, l'enregistrament s'haurà de posar a disposició del consumidor a petició seva.

4. Reconeixement del valor dels serveis de confiança

El Reglament també introdueix una disposició rellevant des de la perspectiva de la contractació electrònica: L'obligació de conservar la informació d'identificació de l'usuari no s'aplicarà quan:

• el contracte es signa mitjançant el certificat de signatura electrònica del consumidor, o
• el contracte es confirma per mitjans electrònics, inclòs un certificat d'un tercer de confiança.

Aquesta disposició representa un reconeixement explícit del valor dels serveis electrònics de confiança com a mecanismes per verificar la identitat i el consentiment en els processos de contractació.

5. Un canvi de paradigma: de la informació al consumidor a la possibilitat de demostrar que el contracte s'ha conclòs

Des d'una perspectiva jurídica, el canvi més significatiu introduït pel Reial Decret 88/2026 és el següent: mentre que abans n'hi havia prou d'informar el consumidor, ara cal poder demostrar que cada etapa del procés contractual s'ha dut a terme correctament.

Els proveïdors han de poder demostrar, en cas de reclamació o litigi:

• qui va sol·licitar el contracte,
• quan es va enviar la informació precontractual,
• quan i com es van acceptar els termes i condicions,
• i quina documentació prova el consentiment.

Això requereix que els processos de registre permetin rastrejar retrospectivament tot l'historial del contracte.

L'impacte del Reial Decret 88/2026 no es limita a introduir nous requisits de documentació, sinó que representa un canvi cap a processos contractuals robustos en termes de proves, on cada fase ha de poder ser verificada de manera fiable en una data posterior.

En aquest context, els proveïdors de serveis electrònics de confiança adquireixen una importància particular, ja que les seves solucions permeten l'estructuració de processos de contractació que generen proves electròniques fiables del procés contractual.

De fet, el Reglament mateix preveu expressament la intervenció de tercers de confiança com a mecanisme vàlid per verificar certs elements del procés de contractació, com ara la identitat de l'usuari o la confirmació electrònica del contracte.

Els serveis electrònics de confiança permeten, entre altres coses:

• verificar la identitat del prestador de serveis,
• certificar l'enviament o l'accés al document resum precontractual,
• obtenir el consentiment del consumidor mitjançant signatura electrònica o altres mecanismes d'acceptació electrònica,
• generar i conservar proves electròniques verificables del procés de contractació.

A més, cal destacar que els proveïdors de serveis electrònics de confiança constitueixen un sector regulat, sotmès a supervisió d'acord amb el Reglament eIDAS i la legislació nacional aplicable.

Per aquest motiu, els proveïdors que operen a Espanya han d'estar inclosos a la llista oficial de proveïdors supervisats, gestionada pel Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública. Aquest registre permet verificar quines entitats ofereixen serveis de confiança al mercat i en quines condicions reguladores.

La llista oficial de proveïdors supervisats està disponible públicament en el següent enllaç: https://sedeaplicaciones.minetur.gob.es/Prestadores/Inicio.aspx

L'ús d'aquests serveis permet als proveïdors estructurar els processos de contractació per tal de complir simultàniament els requisits del nou marc normatiu, reforçar la seguretat jurídica del procés i facilitar la verificació del consentiment del consumidor en cas de reclamació o litigi.

Comparativa: procés tradicional vs procés d'acord amb el RD 88/2026

Nota informativa elaborada pel Departament de Protecció de Dades d'ECIJA Madrid.