Cinc anys després de la regulació del teletreball, els experts reclamen un marc normatiu més clar
La Llei 10/2021 de treball a distància, que va néixer en plena pandèmia com a resposta a una pràctica que es va generalitzar de forma abrupta, compleix cinc anys. Des d'aleshores, el teletreball s'ha assentat en el teixit empresarial espanyol, tot i tenir llums i ombres, i amb un model híbrid com l'opció més comuna.
En el seu pitjor moment, durant la crisi sanitària, el 16,2% dels ocupats va arribar a teletreballar més de la meitat dels dies, enfront del 4,8% de 2019. Avui, els percentatges s'estabilitzen al voltant del 7,5% de teletreball intensiu i un 7,1% ocasional, xifres que mantenen Espanya per sota de la mitjana europea (24,1%) i molt lluny de països com els Països Baixos, on supera el 50%.
Raúl Rojas, soci de Laboral a ECIJA, recorda que la normativa “pretensia dotar de seguretat jurídica a una pràctica que va evolució de solució d'emergència a enfocament estructural”. Tanmateix, adverteix que l'ambigüitat d'algunes previsions ha generat conflictes judicials i certa contenció en el seu creixement. Segons l'informe CEO Outlook 2023 de KPMG, molts directius preveuen fins i tot un retorn majoritari a la presencialitat, incentivant econòmicament aquesta opció.
Per a Raúl, el model híbrid i flexible, amb un pes més gran de la presencialitat, s'ha establert com la fórmula preferida per empreses i treballadors. “Combina flexibilitat amb presència física, i s'ha convertit en un element clau per atraure i retenir talent”, afirma.
Entre els avenços positius del teletreball, destaca la millora en la conciliació de la vida personal i professional, així com l'acceleració de la digitalització de processos. Tanmateix, adverteix també dels riscos: desigualtats en l'accés segons sector o perfil, aïllament, hiperconnectivitat i falta de desconnexió digital. De fet, la normativa laboral (art. 20 bis ET) i de protecció de dades (art. 88 LOPDGDD) obliguen les empreses a establir protocols interns que garanteixin aquest dret.
En el pla jurídic, Rojas destaca la importància de la jurisprudència recent. La STS de 4 de març de 2025 (Rec. 56/2023) va anul·lar clàusules d'un acord de treball a distància que permetien modificar unilateralment la presencialitat o suprimir la compensació de despeses, reforçant així els límits de la regulació.
“En definitiva, el teletreball segueix sent una eina valuosa per a les empreses, però la seva consolidació exigeix un marc normatiu més clar, seguretat jurídica i una cultura organitzativa basada en la confiança”, conclou Rojas. “El repte per als pròxims anys serà integrar aquesta modalitat de forma equilibrada, garantint tant la competitivitat empresarial com els drets dels treballadors”.
Consulta l’article complet aquí.
