Campanya anti-ESG: defensa del deure fiduciar o creuada contra l'activisme accionarial?

Els mitjans de comunicació venen informant de l'enfrontament existent entre inversors institucionals i proxy advisors, d'una banda, i estats republicans dels Estats Units, en torn a aspectes ESG (ambientals, socials i de governança) i polítiques DEI (diversitat, equitat i inclusió) de les companyies en què inverteixen.

El passat 29 de juliol, 26 funcionaris estatals de 21 estats republicans dels Estats Units van signar una carta (no és la primera) que exigia a 18 grans gestores d'actius que redueixin les seves activitats relacionades amb la inversió ESG (per exemple, rebutjar mandats climàtics com el «net zero» o la Directiva CSRD) per seguir fent negocis amb aquests estats. Així mateix, exigia divulgar «totes les afiliacions i iniciatives de col·laboració (per exemple, Climate Action 100+, GFANZ, PRI) que podrien influir en l'estratègia d'inversió o les prioritats de participació». La carta també criticava l'«erosió del deure fiduciar tradicional» i establia un termini fins al 1 de setembre perquè les gestores mostraran de forma clara «el seu compromís amb un model fiduciar centrat en la integritat financera, no en la defensa de causes polítiques».

Aquests arguments van ser rebatuts en una carta del 15 d'agost signada per 17 funcionaris demòcrates: "el deure fiduciar, correctament entès, exigeix —no prohibeix— que els inversors considerin els riscos substancials i les oportunitats a llarg termini. Els inversors institucionals, inclosos els fons de pensions públics, són propietaris a llarg termini".

Per altra banda, les tres principals gestores d'actius (BlackRock, State Street i Vanguard) s'enfronten a una demanda antimonopoli presentada a Texas per 13 estats republicans, que al·leguen que han violat la llei antimonopoli nord-americana en realitzar activisme climàtic, unir-se a iniciatives d'inversors com Climate Action 100+ i utilitzar la defensa dels accionistes com a excusa per influir en la producció de carbó i els preus de l'energia.

Parlar d'inversors institucionals comporta parlar de proxy advisors, entitats que els assessoren sobre com votar a les juntes generals d'accionistes, donat el elevat volum d'inversions que gestionen i la profusa informació que han d'analitzar de cada companyia. Les més grans són les nord-americanes ISS (Institutional Shareholder Services) i Glass Lewis, a les quals s'afegeixen la suïssa Ethos, les britàniques PIRC i Minerva i alguns altres.

L'estat de Texas ha aprovat una llei que exigirà als proxy advisors més transparència sobre les seves recomanacions de vot, incloent les basades en criteris ambientals, socials o de governança (ESG), diversitat, equitat o inclusió (DEI) i puntuacions en matèria de sostenibilitat. En particular, exigeix als assessors de vot que declarin explícitament en aquests casos que el seu assessorament "no es proporciona únicament en benefici dels accionistes de la companyia", i que proporcionin anàlisis financers que recolzin les seves recomanacions. La seva entrada en vigor està prevista per al 1 de setembre de 2025.

Aquesta norma ha estat impugnada per diversos dels principals proxy advisors. Al seu torn, els fiscals generals de Califòrnia i altres estats demòcrates han instat l'administració Trump a abandonar el seu pla de suprimir els límits a les emissions de gasos d'efecte hivernacle, al estar basat en un informe qüestionable des del punt de vista científic. A més, organitzacions de drets civils han protestat contra la intenció de reduir la finançament de la Institució Smithsonian, si no acata la seva demanda de reinterpretar la seva visió de la història de l'esclavitud al país, a la qual considera "ideologia antiamericana".

Pel que fa als implicats, existeixen diferents visions. En sendes tribunes publicades al Financial Times, la directora general de Minerva indica que les reformes anti-ESG aprovades als Estats Units no són millores normatives imparcials, sinó que tenen com a objectiu últim la transferència del poder dels accionistes a la direcció de les companyies (segons Minerva, des de 2021 s'han aprovat 56 lleis anti-ESG en 22 estats dels Estats Units), mentre que el president del consell d'administració de l'inversor suís Vontobel considera que imposar-los afavorir les inversions ESG sobre altres pot suposar un conflicte amb la seva responsabilitat fiduciar d'optimitzar els beneficis dels seus clients.

En una carta del 27 d'agost, BlackRock va respondre a les esmentades cartes del 29 de juliol i 15 d'agost, en la qual manifestava que «aquestes cartes continuen una preocupant tendència de tots dos partits de polititzar la gestió dels fons públics de pensions», i concloïa amb el següent avís: «Com continua demostrant un nombre cada vegada més gran d'estudis, la politització de la gestió dels fons de pensions acaba tenint un cost per als estalviadors i els jubilats».

De l'anterior es deriva el paper que els inversors institucionals han de jugar (o no) en la gestió de les companyies i a través de quins mecanismes. I en un sentit més ampli, planteja quin és avui el paper dels propietaris de les grans companyies cotitzades. Però aquesta és una altra qüestió.

Consulta l'article complet aquí.