Ampliació del permís per naixement a 19 setmanes retribuïdes

El Reial decret llei 9/2025, del 29 de juliol, publicat al BOE el 30 de juliol, ha modificat l'article 48 de l'Estatut dels Treballadors, ampliant el permís retribuït per naixement, adopció, guàrdia amb fins d'adopció o acolliment. Fins ara, la durada era de 16 setmanes per a cada progenitor, individuals i intransferibles. Després de la reforma, el permís passa a ser de 19 setmanes retribuïdes i, l'ampliació d'aquestes setmanes només serà aplicable per naixements o adopcions a partir del 2 d'agost de 2024 i es podrà sol·licitar des de gener de 2026.

El nou article 48.4 ET estableix expressament:

“El naixement, que comprèn el part i la cura de menor, suspendrà el contracte de treball de la mare biològica i el del progenitor diferent de la mare biològica durant divuit setmanes. 

(…)

La suspensió del contracte de cadascun dels progenitors per la cura de menor es distribueix de la següent manera:

a) Sis setmanes ininterrompudes immediatament posteriors al part seran obligatòries i hauran de gaudir-se a jornada completa.

b) Onze setmanes, vint-i-dos en el cas de monoparentalitat, que es podran distribuir a voluntat de la persona treballadora, en períodes setmanals a gaudir de forma acumulada o interrompuda i exercir-se des de la finalització de la suspensió obligatori posterior al part fins que el fill o la filla compleixi dotze mesos. (…).

c) Dos setmanes, quatre en el cas de monoparentalitat, per a la cura del menor que es podran distribuir a voluntat de la persona treballadora, en períodes setmanals de forma acumulada o interrompuda fins que el fill o la filla compleixi els vuit anys.”.

Això suposa que, a més de les sis setmanes obligatòries i les onze voluntàries durant el primer any, cada progenitor podrà disposar de dues setmanes retribuïdes addicionals per gaudir-les fins que el menor compleixi vuit anys. 

Ara bé, la Disposició Transitòria Única del Reial decret llei 9/2025, aclara que dites dues setmanes retribuïdes només corresponen a naixements, adopcions o acolliments produïts a partir del 2 d'agost de 2024. En conseqüència, que el menor tingui menys de vuit anys no n'és suficient per generar el dret a la prestació econòmica, sent necessari a més que el fet causant s'hagi produït a partir de la data indicada:

“La regulació introduïda pel present reial decret- llei en el article 48.4 i 5 del text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, i en l'article 49.a), b) i c) del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, respecte de l'addició de les dues setmanes, quatre en el cas de monoparentalitat, de suspensió del contracte de treball o del permís per naixement i cura de menor que es poden gaudir fins que el menor compleixi els vuit anys d'edat, serà d'aplicació als fets causants produïts a partir del 2 d'agost de 2024.

El gaudi de dites setmanes de suspensió de contracte de treball o del permís per naixement i cura de menor, així com la prestació econòmica corresponent, podrà sol·licitar-se a partir de l'1 de gener de 2026 i no requerirà un nou reconeixement del dret, sent d'aplicació la normativa reguladora del gaudi del període de descans voluntari per naixement i cura de menor”.

Per tant, no n'és suficient que el menor tingui menys de vuit anys, el naixement, adopció o acolliment ha d'haver-se produït a partir del 2 d'agost de 2024 per generar el dret a aquestes dues setmanes addicionals, la sol·licitud de les quals només serà possible a partir de gener de 2026.

La finalitat d'aquesta reforma és completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i cuidadors, que substitueix l'anterior Directiva 2010/18/UE. Amb això s'enforteix el marc jurídic de la corresponsabilitat en la cura de menors i s'avança en el compliment de les exigències de la Unió Europea.

Serà rellevant observar en els pròxims mesos si la Comissió Europea considera que Espanya ha donat ple compliment a la citada Directiva.